Tinc la immensa sort i fortuna de no tenir cap familiar directe amb símptomes, contagi o defunció a causa del coronavirus, però això no és suficient per a tranquil·litzar-me, més encara, la meua preocupació i melangia no deixa d'augmentar a mesura que passen les setmanes en conéixer com evoluciona el nombre d'afectats, en pensar que al darrera de cada xifra, contagiats, ingressats hospitalaris i morts, darrere de cada nombre hi ha una història.
No arribe a l'extrem d'esperar amb impaciència les actualitzacions diàries
que des del Ministeri de Sanitat i des de la Conselleria es fan publiques
anunciant el recompte d'infectats, hospitalitzats, morts i curats pel virus,
però sí que m'agrada conéixer-los i analitzar-los una mica en detall, per
tractar d'esbrinar la situació present i, sobretot, tractar de trobar algun
indicador d'esperança i imaginar, a la vista de l'evolució, si la fi d'aquest
mal somni pot estar prop o encara lluny.
Però cada dia que passa em resulta més difícil entendre les dades
facilitades, ja que segons fons i dies, una vegada es parla de "dades
absolutes", altres de "tendències", altres
"d'evolució", i fins i tot "d'indicadors", de manera que,
malgrat els esforços que aparentment s'estan fent de transparència informativa,
la història real de la malaltia i la seua evolució més propera, que és en
realitat el que als ciutadans ens interessa, no arriba a estar gens clara.
Les notícies ens confirmen que cada Comunitat Autònoma recull les dades
d'una manera diferent i, per tant, informa atenent als seus propis criteris,
així ens trobem què algunes donen les xifres del total de pacients ingressats,
mentre que en altres només es dóna una 'fotografia' de l'estat actual. Aquesta
diversitat de criteris complica i no ajuda a conéixer la realitat del ja
convuls panorama.
Si penseu, com jo, que és imprescindible tenir les dades clares i fiables,
per saber a què atendre'ns, aleshores us vindran les preguntes: Quants són els
casos reals a Espanya? I a la Comunitat Valenciana? I a Castelló? Tan difícil
és, després de 5 setmanes de confinament i lluita conéixer-ho? Com és que els
nombres varien tant? Si volen amagar-nos
alguna cosa, què és?
Els recomptes són reals? Tots els afectats són en realitat els que
comptabilitza sanitat? L'impacte real de la pandèmia és en realitat el que
estan "venent-nos" o malauradament es desconeix i el que volen és
tranquil·litzar-nos? Seguim?...
Des del Ministeri de l'Interior el senyor Grande-Marlaska diu, una vegada i
una altra, que "no hi ha cap classe d'ocultació", però també és ben
cert que al nostre territori, per exemple, no es comptabilitzen les persones
que moren sense haver-los fet la prova i, per tant, sense saber si la mort ha
estat causada pel virus o no, de manera que, les xifres reals amb tota
probabilitat superen a les oficials.
Sabem que la situació és difícil, no som idiotes, però també és de dret i
de justícia, conéixer la realitat nua i crua, sense "maquillatge ni
interessos partidistes"; estem front un problema greu de salut i amb
aquella no s'hi juga. Entenem que és difícil encertar en totes i cadascuna de
les mesures que s'estan prenent per acabar amb els contagis i transmissió, però
és responsabilitat directa dels governs, fins i tot del municipal, donar a la
ciutadania una informació, clara, coherent, exacta i actualitzada, sense amagar
res i contant tota la veritat del que s'està fent i dels resultats, siguen
aquests els previstos o no.
S'està fent així? Sembla que en alguns casos, massa, no, i voluntàriament o
de manera involuntària, s'està caient en una clara omissió del deure, de manera
que una vegada "passada la tronada", que passarà, haurem
d'exigir-los, pels conductes legals, la seua responsabilitat, temps tindrem.
Cuideu-vos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada