Una de mascaretes.

 Supose que a la majoria de vosaltres com a mi, el fet de ficar-se una mascareta per eixir al carrer constitueix "tota una novetat". Mai a la vida he hagut de ficar-me cap mascareta, ni personalment ni tampoc professionalment ha estat mai una necessitat, i mai haguera pensat que en algun moment seria convenient posar-me-la.

Ha hagut d'arribar un virus i una pandèmia perquè, independentment si és o no arribe a ser obligatori el seu ús, considerara convenient emprar-la en eixir al carrer, no només com a un element individual de protecció, si més no per responsabilitat, no fos cas que sense saber-ho siga jo allò que s'anomena un "contagiat asimptomàtic" i poguera ser transmissor.

I és que les mascaretes s'han convertit en l'element i la imatge icònica de la crisi del coronavirus, amb situacions aparentment controvertides. D'una banda i fins fa pocs dies, escoltàvem que les mascaretes només havien de portar-les els pacients amb símptomes i persones que estigueren en contacte amb ells, ara, en els darrers dies, els que saben, recomanen que tots les emprem, que ens les fiquem en sortir al carrer i entrar en contacte amb els altres veïns, i que són una bona mesura i barrera per evitar contagis.

Així que, ho tenia decidit, en eixir al carrer guants i mascareta. La veritat és que en aquest mes de tancament a casa no he eixit més que dues o tres vegades: a comprar la premsa, a l'alqueria a collir una poca verdura i a revisar l'hort i ahir al banc.

Els guants són fàcils de triar, a casa sempre hi ha hagut d'aquells de làtex, d'un sol ús, prou sensibles i resistents, que tot i saber no protegeixen al 100%, sempre són una barrera per evitar el contagi, complement a un bon rentat de mans.

Però i les mascaretes? No és fàcil, no és un element que se sol tenir a casa de manera habitual, ara cal anar a comprar-les. D'ordinari al mercat, solen haver-ne per a tots els gustos, des de les senzilles de tela, que si no compleixen els criteris tècnics recomanats per les autoritats sanitàries, sembla serveixen de res o de molt poc, però són millor que no res, fins a les de molt alta eficàcia, autofiltrans, anomenades FFP3, dissenyades per filtrar fins a un 98% les partícules líquides presents al medi ambient, passant per les que puc improvisar jo mateix a casa, les higièniques i les quirúrgiques, amb protecció de dins cap a fora, o les industrials, amb protecció de fora cap a dins.

Naturalment ja que se'ns recomana emprar-les per a eixir al carrer, tots les voldríem de màxima protecció, del tipus FFP, però, per allò de la necessitat, i de l'oferta i la demanda, a hores d'ara són quasi impossible de trobar a les farmàcies, llocs de venda habituals, i en cas de trobar-les han multiplicat exageradament el seu preu, tant que quasi són objectes de luxe, per la qual cosa, la majoria de veïns estem abocats a recórrer majoritàriament a les higièniques i més encara a les casolanes.

L'alternativa la proposa el govern: 10 milions de mascaretes "gratuites" a repartir entre totes les comunitats, 1.300.000 a la Comunitat Valenciana, 130.000 per la nostra província, 25.000 per a la ciutat, repartides des del passat dimarts als principals punts de concentració veïnal: estacions de tren, autobusos, i Tram.

Mascaretes de quin tipus? FFP? No, mascaretes higièniques, d'un sol ús i 4 hores d'eficàcia,  que no estan específicament dissenyades per protegir l'usuari de cap risc, ni es recomanen per a situacions que impliquen exposició a agents perillosos, com és aquest maleït bitxo. Per no ser, no són ni considerades ni producte sanitari ni part d'un equip de protecció individual. En definitiva són una simple barrera de protecció, poc més que un mocador i, si m'apureu, inclús de menys protecció que les casolanes.

Deu milions de mascaretes que hem pagat entre totes i tots els espanyols, per "usar i tirar", fet que em fa pensar en un possible aprofitament de la situació pandèmica, que, Déu vulga que no, haja fet el Govern, emprant-les com a element propagandístic i cop d'efecte dels que solen emprar els diferents partits en vespra de les eleccions, repartint entre amics i simpatitzants capells, banderes o ventalls.

Preguntes, dubtes i refleixons...Per barates que hagen resultat, no haguera estat millor dedicar aquells diners a comprar-ne menys però de més qualitat i protecció, i repartir-les entre aquells que realment les necessiten? No haguera resultat molt més eficaç? Però clar, i el cop d'efecte?, i els titulars als mitjans de comunicació?

Ara només faltaria que pel mal ús fet d'aquelles "que el govern em regala", per usar-les massa hores o voler-les reutilitzar, es convertiren fins i tot en un focus d'infecció i com diuen al meu raval "ens costara més l'espart que l'escurà".

Jo per si de cas, com pense eixir poc de casa, quan ho faça seguiré emprant-ne una higiènica i casolana, que tot i saber que no em protegirà completament contra el coronavirus, és una manera de ficar-li-ho una mica més difícil al virus.