Açò sí que té collons!

És aquesta una típica expressió emprada en l'àmbit català-valencià-balear que tenint com a base el terme collons, emprem per a expressar sorpresa, enuig, enveja, cansament i fins i tot de vegades alegria. En el cas que hui m'ocupa seria complementària a aquella altra que diu, "forasters vindran que de casa ens trauran".

I és que aquestes dues expressions són el primer que va venir-me al cap ahir, quan vaig primer escoltar i després llegir, la notícia del Tribunal Suprem confirmant la sentència de Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat que anul·lava una part substancial del decret que regula els usos de les llengües oficials (castellà i valencià) en l'administració valenciana.

Tot comença fa més o menys un any quan dos diputats del PP interposen un recurs pel que consideraven era un ús destacat del valencià sobre el castellà, en aspectes com les notificacions en els tràmits administratius, la retolació d'edificis i dependències públiques, la comunicació entre els empleats públics i la d'aquests amb els ciutadans, les publicacions i publicitat institucional, els contractes amb proveïdors, així com en la retolació de carreteres, camins i altres dependències i serveis d'interés públic dependents d'entitats locals.

Ara, amb aquesta decisió el Suprem ens diu que el Govern Valencià, i amb ell tot el poble, no som competents per decidir emprar amb exclusivitat la nostra llengua materna, primitiva, emprada i parlada històricament al nostre territori, tan oficial o més que la imposada després de la desfeta d'Almansa fa tres-cents anys, per relacionar-nos amb les Comunitats veïnes del mateix àmbit lingüístic, és a dir, amb Catalunya i les Illes i que aquesta és una decisió que competeix exclusivament a l'Estat Central, al Govern nacional.

Manté, si voleu, certa lògica i entenc, que si l'administració valenciana s'ha de dirigir i relacionar amb la central o fins i tot amb les altres administracions autonòmiques germanes amb llengua pròpia, per ètica i referència, tenint també com a oficial la llengua comuna a tot el territori nacional, s'empre aquella, i per tant, els documents que hi circulen entre aquestes administracions, siguen redactats en castellà, però que s'hagen d'efectuar les traduccions al castellà de tots els documents que circulen dins la Comunitat Valenciana o comunicacions interterritorials entre les autonomies Valenciana, Catalana i Balear, que compartim la mateixa llengua, és a parer meu tota una aberració i una burla monstruosa i ignominiosa.

Que el Tribunal Suprem diga que hem d'escriure en castellà quan ens dirigim a Mallorca, Girona, Lleida o Menorca, igual que si ho fem quan ens dirigim a Madrid o Sevilla perquè mallorquins, gironins, lleidatans o menorquins no parlen la mateixa llengua que nosaltres, és un atac directe al que mantenen en aquest tema institucions com la RAE, l'AVC o l'IEC.

Ni ara ni mai hem d'admetre que Madrid ens diga en quina llengua hem de parlar entre nosaltres i amb els veïns i que hem de deixar d'emprar-la en els rètols indicadors del nostre territori. Que la relació institucional dins d'un territori amb llengua pròpia oficial i entre territoris que gaudeixen d'una llengua compartida haja de fer-se obligatòriament en castellà és tot un disbarat. Açò sí que té collons!

Negar al valencià el caràcter de llengua pròpia dels valencians i subordinar-la de fet al castellà, obviant que aquest gaudeix d'una situació de privilegi heretada de segles és, guardant les distàncies, tornar a fer valdre "los derechos de conquista". Enteneu ara el "forasters vindran"?

Necessitem dues coses ja, una, l'aprovació d'una nova llei d'igualtat lingüística que done la cobertura legal per posar fi a la discriminació dels valencianoparlants i per assegurar l'ús normal de la llengua pròpia i la cooperació amb la resta de la comunitat lingüística i l'altra, recórrer oficialment i amb contundència la sentència argumentant amb coherència i tota la força legal possible, el menyspreu de la llengua i les competències del nostre legítim, democràtic i històric govern.