No sóc aficionat als bous,
ni a les "corregudes" ni als bous de carrer, però m'agrada
escorcollar, descobrir i recordar esdeveniments del meu poble i, entenc que el
món del bou, ha estat i és una tradició a Castelló.
Aprofitant que ahir van
complir-se 188 anys de la inauguració de la primera plaça de bous que a
Castelló va existir, comentaré hui alguna cosa sobre aquella, una plaça
inaugurada com deia, tal dia com ahir, dissabte 23 de juny de 1832 amb un
espectacle on el més curiós no va resultar la correguda, sinó, una topada que
van tenir dos dels bous torejats, un de la ramaderia de Gaspar Juan de Soneja,
que va sortir victoriós de l'envit, i un altre de la del senyor Bautista Mas.
Diuen les cròniques de
l'època que al mes d'agost de 1831, i amb notable èxit i concurrència de públic
ja a Castelló es van celebrar festejos taurins de carrer amb l'autorització, en
aquell moment i per molts anys necessària, del Capità General de València.
A la vista d'aquell èxit la
Junta Municipal de Beneficència, òrgan auxiliar de l'ajuntament encarregat de
l'administració de la casa d'expòsits, d'orfes i desemparats, i veient-hi una
font d'ingressos per cobrir les seues humanitàries necessitats, va pensar en la
construcció d'un "circ taurí" -encara no s'anomena plaça-, agermanant
així l'afició del veïnat als bous, amb la bella obra de caritat que li estava
encomanada i realitzava.
Per aquesta finalitat van
adquirir-se per la Junta el 1831 i per la quantitat de 160 lliures, els
terrenys necessaris per a l'emplaçament d'aquell circ, propietat d'en Nicolau
Vilarroig, terrenys situats enfront de l'anomenat Pany de les Creus, en el lloc
que ocupa avui l'Institut Ribalta, l'antiga plaça de la Victòria.
Les obres van començar
immediatament i van acabar l'any següent, amb la col·laboració de diversos
veïns que anaven aportant algunes quantitats econòmiques, reintegrables.
L'import de les obres va ascendir a 20.506 reals i el dels préstecs i almoines
recollides, a 17.395.
Tenia la plaça quaranta-sis
metres de diàmetre i constava d'una sola graderia, construint-se en data
posterior les llotges. La seua cabuda era de 4.000 espectadors, aproximadament la quarta part de tot el veinat, encara que a
poc a poc va anar eixamplant-se.
Els documents antics
demostren que la primera plaça que hi va haver, doncs, a Castelló va ser la
inaugurada el juny de 1832. Han d'haver-hi records de curioses històries
d'aquella època...
Al llarg del segle XIX, la
fascinació pels bous va anar en creixement renovant-se i augmentant-se l'afició
a les corregudes. A partir de la segona meitat d'aquell segle s'inicia la gran
transformació, ja no es parlarà de "circ taurí" ja es parla de
"joc de bous" a la "plaça de bous", construint-se una nova a Castelló a l'estil neo-mudèjar
medieval, considerat com més apropiat per a "un esport", que per
alguns començava ja ser reivindicat com a "art", associat amb sang,
sorra i sol, i inaugurada el 3 de juliol
de 1887.
"Lagartijo",
"Frascuelo", "Guerrita" i "Espartero"
possiblement no torejaren a l'antiga plaça, però sí que ho feren, idolatrats
per l'afició castellonenca, amb gran èxit a la nova, que per les seues
característiques permetia torejar els més grans, terribles i perillosos bous
que mai s'havien vist a Castelló.
A començament del segle XX i
a l'antic solar que va ocupar aquella primera plaça, amb una superfície total
de 7.125 m2, es va fer realitat el nou Institut, amb un edifici dedicat al
pintor "Francesc Ribalta", projectat per l'arquitecte Francisco Tomàs
Traver i inaugurat el 14 de gener de 1917, completant-se la construcció amb la
creació a la part posterior, la recaient al carrer de Vilaroig, d'un jardí
botànic, que el pas del temps, va convertir finalment en pati d'esports.
Vet per on allà on per més
de 50 anys, els bous foren els protagonistes i l'espai un lloc de diversió, del
que malauradament no disposem de molta més informació, va acabar sent, i encara
ho és, nucli de formació de diferents generacions de castellonencs i un dels
edificis més emblemàtics de la ciutat. Història i record del nostre poble...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada