La cançó de l'estiu

 Avui, aquesta nit, diuen els meteoròlegs que arriba l'estiu. Per aquests professionals serà a les 23.44 hores de hui quan es produirà el moment exacte del solstici d'estiu; i que per allò de saber com serà, com passa tots els anys, ja s'han avançat les previsions i, aquelles indiquen que al nostre territori potser tinguem un estiu no massa calorós, exceptuant els dies de setembre on els models preveuen una temperatura clarament per sobre del que ha estat habitual en els darrers anys, de manera que metodològicament parlant es preveu un estiu optimista.

Tot i això, a causa del que estem passant els valencians en general i els veïns de Castelló en particular, sembla afrontarem l'estiu que hui comença amb més pessimisme que optimisme; de fet, ja s'ha publicat també una enquesta que, malgrat comprovar que més del 60% dels conciutadans ens considerem feliços amb la nostra vida actual, confirma que és la primera vegada en els últims cinc anys en què els ciutadans espanyols també estem convençuts que aquest estiu que ara entra serà pitjor que l'últim.

Per reduir l'estrès, l'ansietat i la inseguretat del que pot passar en les setmanes vinents, res millor que acudir a la música. De fet, hi ha moltes cançons que, en realitat, ens acompanyen al llarg de la vida, en els moments bons però sobretot en els difícils, quan les coses es compliquen. No cal anar massa lluny, tots tenim al cap "el resistiré" del duo dinàmico o "sobreviviré" de Monica Naranjo, que s'han fet virals, difoses i repetides de forma multitudinària en aquestes setmanes de confinament.

I arribats al final de l'estat d'alarma, ara amb coincidència amb l'entrada de l'estiu, arribarà per ajudar-nos a aconseguir el retorn a la normalitat, com no, la cançó de l'estiu. Una música enganxosa que escoltarem a tot arreu i que, per alguna raó misteriosa, esdevindrà la banda sonora de les nostres vacances.

La cançó de l'estiu serà un altre dels fenòmens comercials que indirectament haurà d'ajudar-nos a superar l'impacte mediàtic que ens ha deixat el confinament. Possiblement encara que la cançó de l'estiu 2020 siga, com sempre, una cançó amb una forta càrrega enganxifosa i banal, quasi d'usar i tirar, justament per això, per  tenir unes estrofes alegres i fàcils de cantar que es quedaran a les nostres ments, triomfarà, ajudant per decomptat i molt  la seua difusió els diferents mitjans de comunicació.

Qui no recorda el "aquí no hay playa", "Aserejé", "El venao", "la bomba", "la Macarena", "Despacito" o "la bicicleta" dels darrers anys? Ara, novament, i a partir de hui mateix, podem dir que la carrera per aconseguir el títol honorífic de 'cançó de l'estiu 2020' ja pot donar-se per iniciada.

Un grapat de cançons per un estiu atípic que sonaran a... no sabem exactament si a la platja, a l'oficina, a casa, a la feina o recuperant-nos d'algun mal son. Títols que s'uniran directament amb diferents artistes, que, des de ja, aspiren a seure en poques setmanes, al tron que els corone com a reis o reines de l'estiu.

Lluny en el temps queda l'origen d'aquest fenomen que provinent d'Itàlia va vindre per quedar-se a principis dels seixanta amb l'inici del turisme i l'estiueig. Ara, novament, comencen les travesses per aquest 2020. Ja hi ha algunes cançons que "sonen molt", estils com el funk, el regeton o el rap són candidats amb artistes com Lady Gaga, Ariana Grande, J. Balbin i molts altres, que s'han llançat comercialment a l'arena, tot està a l'aire...

Cadascú tindrà la seua elecció, però segur que a la fi ens trovarem amb una o un grapat de cançons que per alguna mena de pacte implícit es coronarà com a la infaltable a l'estiu. I d'aquí a cinc, sis, deu anys, els que ara ens aprestem a viure l'estiu de l'any 2020, tornarem a escoltar el tema i inevitablement ens remuntarem a l'estiu del coronavirus, al que just d’ací a poques hores donarem la benvinguda.