Festes de l'alliberament (I)

És ben sabut per tots que abans de la guerra les festes de la Magdalena no tenien cap repercussió en la població castellonera, ja que les festes majors de Castelló de la Plana se celebraven al voltant dels dies 7, 8 i 9 de juliol. Unes festes de marcat caràcter cívic i liberal en record de la victòria de les tropes liberals que defensaven la ciutat en el transcurs de l'assentament que va patir per part dels carlins en 1837.

Unes festes que van començar a celebrar-se a la fi del segle XIX (1895) fins a l'any 1936 i que tenien com a acte central la processó cívica en què la corporació municipal traslladava el penó liberal de la ciutat fins al passeig central de parc Ribalta, on es celebrava als peus del monòlit un homenatge als caiguts en aquelles jornades, i que es completava en els dies posteriors amb algun esdeveniment cultural, artístic o intel·lectual, propi de la burgesia i algun acte més popular per gaudi del poble.

Les festes van deixar de celebrar-se en els anys de la guerra civil i en l'any 1938, després de l'entrada de les forces nacionals a Castelló, el monòlit va ser destruït. I les festes van acabar de cop, substituint-se a partir del 1939 per les anomenades "fiestas de la liberación" canviant no només de data, ara al voltant del 14 de juny, si més no també d'ideologia festera i de caràcter molt més religiós i patriòtic nacional.

Van realitzar-se  entre els anys 1939-1945, ja que a partir d'aquell any i fins al 1976, ja no parlarem de festes sinó d'actes commemoratius o de jornades de record.

Resulta curiós repassar els diaris d'aquella data i aquells anys i analitzar els principals actes festers. Ara, en complir-se vuitanta-un anys del seu inici, ací us deixe algunes pinzellades, jutgeu per vosaltres mateixa...

Dimecres 14 de juny de 1939. S'anunciava la massiva assistència de públic el dia d'abans a l'acte inicial de les festes, funeral pels màrtirs nacionals celebrat a l'església de Sant Agustí i amb presència de totes les autoritats militars, civils i religioses del poble. També es feia ressò de l'acte commemoratiu de l'alliberament celebrat al teatre principal, aquella mateixa vesprada, consistent en diferents intervencions oratòries dels militars lloant la guerra "alliberadora i dignificadora". Festes que van continuar el 14 amb la celebració d'una missa de campanya, el descobriment de plaques als carrers dedicats al Generalíssim, Calvo Sotelo, Jose Antonio i els generals Mola, Sanjurjo i Aranda i la col·locació per part del bisbe Fèlix Bilbao de la primera pedra de la reconstrucció de Santa Maria en presència de les imatges dels Sants patrons de la ciutat.

Divendres 14 de juny de 1940. Cerimònia simbòlica la vesprada del dia anterior a la plaça Major, amb parada militar, himne nacional, hissada de bandera al campanar novament presidida per les "forces vives" locals. Per motiu de pluja va haver de suspendre's una revetlla popular que estava anunciada per aquella mateixa nit. El divendres va celebrar-se al matí una missa de campanya, i a la vesprada un partit de futbol al camp del Sequiol entre el Castelló i el Sabadell, tancant-se les festes amb un acte religiós, commemoratiu de la col·locació l'any anterior de la primera pedra de la nova església, i un concert-gal·la de la filharmònica valenciana al teatre principal.

Dissabte 14 de juny de 1941. Van iniciar-se les festes amb un vol general de campanes, cercavila amb les bandes de música i despertà amb coetería. A mig matí a sant Agustí missa i "te-deum", a la vesprada i al lloc de la reconstrucció de l'església acte de rendiment de conters i estat de les obres amb sorteig "de presents" entre el públic assistent en acabar l'acte.

Diumenge 14 de juny de 1942. Amb el pas dels anys les autoritats s'esforçaven per aconseguir un programa cada vegada més ample i complet, amb la intenció de dignificar les festes, però el poble no les acaba "de digerir" com a populars i comencen a sentir-se veus, d'aquells que mantenen el seu amor per les tradicions, per la creació d'unes noves festes. Tot i això, el programa del 1942 és prou complet  amb parada militar, xarlotada, correguda de bous, certamen musical, misses i desfilades, carreres de cambrers i bicicletes, concurs de tenis, castell de foc, revetlles, pujades en globus, tir de colomí, partit de futbol i traques..

La Falange i l'exercit eren en aquests anys, els instruments essencials de la política de la dictadura i dels governs locals, i l'església els hi feia costat. I el poble? Li costava "fer i viure la festa" vivint com estava vivint, era època de cartilles i racionament. Com evoluciona? Noves sorpreses. Per no fer-ho massa llarg, si us bé de gust, demà les veurem...