La mà mutilada...

Ho havia escoltat alguna vegada, també algú m'havia preguntat en alguna ocasió si sabia alguna cosa sobre la presència per més de 50 anys d'una mà mutilada, suspesa en els arcs de la casa consistorial de Castelló. Aprofitant la data de hui, us contaré aquella història...

Una història de la qual tot just hui es compleixen dos-cents dotze anys. 212, un nombre capicua que en escoltar-lo ara, en ple segle XXI, ens transporta al món de la creació, del disseny, un nombre lligat a la dissenyadora de moda veneçolana Carolina Herrera que mitjançant l'empresa de perfumeria Puig va fer famoses fa uns anys unes colònies, "212" per xiques i xics, amb els atractius de "l'olor de la vida" en el cas d'elles i "la força i la vitalitat dels urbanites" per a ells.

I un nombre curiós també per la història propera, que té a Castelló com a protagonista, 19 de juny de 1808. Poc més d'un any abans, el 23 de maig, moria el governador que havia aconseguit en pocs anys convertir Castelló d'una antiga villa medieval a una ciutat pròspera, el recordat Antonio Bermúdez de Castro.

El 24 d'octubre de 1807 va prendre possessió de la Governació de la Plana el seu substitut,  el coronel en Pedro Llop i Arjona, qui no va trigar massa mesos a convéncer els castellonencs que el seu tarannà no tenia res a veure amb el del seu antecessor.

Per a la seua desgràcia, els successos dels dies 2 i 3 de maig de 1808 a Madrid, van fer-lo protagonista en convocar els integrants del consistori i un grup de l’oligarquia local i comunicar-los l’ordre rebuda des de València que estipulava la creació d’un exèrcit per lluitar contra els francesos i reconèixer a Ferran VII com a únic sobirà, afanyant-se a formar un batalló amb uns centenars de joves i dirigir-se a atacar les tropes franceses. Segons sembla, quan l'expressat batalló va iniciar una de les seues primeres accions al front de Sogorb, van ser autoritzats a tornar a la ciutat diferents fills d'amics del mateix  governador.

Imagineu l'escena per part dels pares i resta de familiars d'aquells altres joves que no van tenir la mateixa sort i continuaren al front. A partir d'aquell moment, el coronel Llop va ser acusat per una gran part dels veïns, pel fet d'haver reduït les tropes, d'afrancesat  i connivència amb els invasors, motiu més que suficient perque una part important del poble es dirigira cap a la seua residència.

De manera que tal dia com hui de fa 212 anys, pistola en mà i al crit de "francés", va ser capturat al seu domicili. Alguns eclesiàstics, creient que estaria més protegit a l'Ajuntament, van influir perquè el polític fos traslladat a la casa consistorial. Mentre el coronel Llop era introduït a l'interior del palau municipal, a la plaça Vella es van anar congregant nombrosos veïns i gran nombre de fanàtics que demanaven venjança.

Un llaurador acomodat el senyor Fèlix Ximenez, amic del governador, convençut que podia persuadir els amotinats, intervenint en favor del polític, va ser també acusat d'afrancesat i perseguit fins que va aconseguir refugiar-se al domicili del senyor Nicolau Tosquella situat al carrer d'Enmig, no servint-li de res amagar-se en l'interior de l'immoble, ja que els seus perseguidors, obrint un esvoranc al terrat de l'edifici, aconseguiren agafar-lo i matar-lo.

No donart-se per satisfets amb aquella primera execució, els amotinats van dirigir-se cap a la Casa de la Vila on, un cop pres el governador, fou materialment cosit a punyalades i el seu cadàver  conduït i abandonat al centre de la plaça.

Els desordres tampoc van finalitzar amb la mort del senyor Llop. La multitud va seguir perseguint quants van creure que tenien alguna relació amb els francesos i tots els convents de la ciutat van ser registrats.

En arribar a la presó, els amotinats van obrir les portes i van llibertar als presos. Posteriorment, la mateixa multitud va aclamar a un dels assassins del governador, el senyor Andrés Alcón com a nou governador.

Un mes més tard dels tràgics homicidis, procedents de València, es van presentar a Castelló cent soldats i van capturar a més de 30 dels amotinats que van assassinar el governador, plantant-se un cadafal a la plaça Major per ajusticiar-los. No obstant les ordres emanades amb posterioritat, van decretar el trasllat dels sediciosos a València. La junta local que governava la vila, recuperava la situació de govern, tot i el nefast panorama bèl·lic que l'envoltava.

No sé si algun dels amotinats finalment va ser ajusticiat o si l'apèndix va vindre directament de la capital, però el cert és que, per mandat del Capità General de València, la imatge truculenta de la "ma penjada" va romandre per molts anys en aquell lloc, en record del brutal assassinat del governador fet del qual hui fa tot just 212 anys. Perquè després diguen que a Castelló mai ha passat res... Episodi esperpèntic, sanguinari  i curios!