Un naixement.... quatre baptismes: Francesc Ribalta.

Al web "HISTORIA DE LOS APELLIDOS" trobem que RIBALTA és el 3832è cognom més comú d'Espanya; a tot el territori espanyol hi ha censades 1158 persones amb RIBALTA com a primer cognom, essent Catalunya el territori originari, portant en l'actualitat aquest primer cognom, un total de 657 persones a Barcelona, 234 a Lleida, 43 a Girona i 30 a Tarragona. També trobem el cognom Ribalta de manera significativa a les Balears, 21 i a Castelló 58.

Tot i no ser al nostre poble un dels cognoms més habituals, sí que està molt lligat a la nostra història. Sense anar més lluny, trobem un institut, un parc, i una estàtua sedent, dedicades a un Ribalta, en concret al famós pintor del barroc espanyol, Francisco Ribalta.

I perquè és tant recordat a Castelló? Perquè des del segle XVIII i fins a mitjan segle XX va creure's que Castelló era la ciutat natal del pintor. Fins i tot una placa col·locada l'any 1930 al primer pis de la façana de l'habitatge número 79, del carrer d'Enmig, encara hui en dia ens recorda que, per molts anys, va pensar-se que aquella era la "casa natalícia del pintor Ribalta".

Una greu errada en trobar-se a la fi de 1948 o inicis del 1949, a la localitat lleidatana de Solsona la partida de baptisme del pintor, nascut en aquella localitat tal dia com hui de l'any 1565, fa 455 anys, vivint la seua infantesa a la casa número 18 del carrer del Castell d'aquell poble del Solsonès. Dades per altra part concordants amb altres com la presència de dues germanes Aldonça i Paula, amb les que també viurà anys després a València.

La confusió viscuda a Castelló per vora dos-cents anys, és conseqüència de diferents casualitats, errades contínues. La primera la troballa a Castelló per part de l'historiador i viatger de Begís, Antonio Ponz, l'any 1785, a la parròquia de Santa Maria, d'una partida de naixement d'un Francisco Ribalta, també nascut el 2 de juny però de 1555, deu anys abans que "el pintor" i batejat l'11 de juny. També el dominic fra Manuel Martín Picó, l'any 1792, afirmava que les moltes pintures que d'en Ribalta es troben a l'església Major de Castelló, a Sant Agustí, a l'ermita de Sant Roc i a l'església de la Sang, demostren que aquell era fill del nostre poble.

I si "no voleu caldo, dues tasses", l'any 1921 el catedràtic Eduardo Juliá, novament a l'arxiu parroquial de Santa Maria de Castelló, troba una altra partida de naixement a nom de Francesc Ribalta; aquest nascut el 1568. Ja eren tres, per tant, les actes: la de 1551, la de 1555 i aquesta última de 1568.

L'embolic és patent i Carlos Espresati, en el seu llibre "Ribalta" publicat l'any 1948, serà qui tractarà d'identificar el famós pintor entre aquesta trinitat de "Ribaltes" castellonencs, arribant a la conclusió que els nascuts el 1555 i el 1568 eren germans i que el segon portava el mateix nom que el primer perquè en el moment del seu naixement el germà ja havia mort i que per edat no podia ser el pintor, ja que alguns dels quadres famosos estan datats en els anys en què aquell Ribalta encara era un xiquet.

Quedava un candidat el nascut el 1551 però als llibres de Vàlues de la Peyta apareix l'any 1580 com a llaurador, amb Ortí de segon cognom i sense cap referència a viatges ni pintura, també quedava descartat...

Ja per aquella època altres estudiosos, amb sensibilitat, rigor i anàlisi, comencen a negar l'autoria d'algunes de les obres atribuïdes al pintor, així com a donar per bo l'origen català de l'artista, fins a arribar a l'evidència: nascut a Solsona el dos de juny de mil cinc-cents seixanta-cinc i mort a l'edat de seixanta-tres anys a València, el 1628.

Un llinatge és la línia d'avantpassats i descendents d'una persona i, tot i que a Castelló no anem sobrats de personatges il·lustres, cal reconèixer que malgrat estar parlant del creador i cap de l'escola valenciana de pintura, malgrat ser molt recordat a Castelló, Ribalta no va nàixer al carrer d'Enmig i no va ser, com era creença i orgull de Castelló per molts anys,  batejat a Santa Maria, tot i que hui 2 de juny de fa 455 anys va arribar a aquest món, a un poblet menut, ciutat des de temps de Felip II, distant 300 quilòmetres de casa nostra...