Escusat

La instal·lació de la indústria del cànem a la zona oest de la nostra ciutat, va fomentar al segle XVIII l'augment de la població, el que va portar a enderrocar les muralles i a absorbir els tres ravals, el del nord de Sant Roc o Sant Fèlix, el del sud el de Santa Bàrbara, Sant Francesc o la Trinitat i el de l'oest conegut com a Ravalet.

La majoria de les cases de la Vila i la pràctica totalitat de les dels diferents ravals tenien una funció eminentment rural, adaptades a la vida agrícola i l'economia de subsistència imperant, seguien les mateixes traces, estretes i fondes, amb poca ventilació, essent l''eix de la casa el passadís del carro, ubicant-se a la planta baixa, a més a més de l'entrada amb porta ampla si hi havia carro o estreta i finestra lateral si no es tenia animal, a continuació l'escala per accedir a la primera i, en moltes ocasions, única planta, el rebost a sota l'escala, el menjador, la cuina amb desllunat, el corral i l'escusat, que en cas de no disposar-se de pou sec, havia de treure's "quan s'omplia".

El 1885 l'arquitecte Godofredo Ros de Ursinos projecta el primer eixample de la ciutat, basat en els plans de Cerdà per a la ciutat de Barcelona, a la zona de l'Armelar coneguda com a Pla de Breva, al mateix moment en què el còlera, novament atacava la ciutat.

En el Butlletí Oficial de la Província des del 24 de juny de 1885 i observem que la ciutat de Castelló va tenir en total 357 invasions i 219 defuncions entre juny, juliol i agost. Vila-real va ser la població on més defuncions va haver-hi (455), seguida de Vinaròs, Nules, Borriana i l'Alcora, totes per sobre de 200 defuncions.

El primer cas de contagi es va presentar durant la primera desena del mes de juny al carrer Falcó i ràpidament, es van prendre enèrgiques mesures sanitàries per evitar que l'epidèmia s'estengués; entre elles, es va establir un llatzeret a l'ermitori de Lledó.

L'origen en bona part era la contaminació que les aigües del subsòl rebien dels pous cecs. I la deficient higiene als escusats. La latrina o escusat, espai destinat a defecar i orinar, va convertir-se en el lloc principal de transmissió i de contagi, ja que era fonamental per a preservar la salut dels membres de la casa la correcta disposició i ús d'aquell senzill lloc.

Per pal·liar aquest problema i altres pràctiques poc higièniques com fer aigües brutes al carrer o elaborar fem en els patis de les cases, l'Ajuntament, quan començava el mes de juny i els rigors estiuencs, va dictar algunes disposicions, una sèrie de normes que havien de ser per totes respectades.

La primera, per lògica i eficiència la vacuna. El preservatiu del còlera va ser la vacuna del metge Jaume Ferran que, malgrat ser fortament criticat per tractar de mantenir en secret el seu mètode per crear-la, va també ser defensat per molts col·legues de Castelló en afirmar que necessitava una compensació econòmica per seguir amb els seus estudis i mantenir la seua família.

Però en un temps, finals del XIX, i una societat, la valenciana en general i la castellonera en particular, que vivia els estralls de les malalties infeccioses i els primers remeis eficaços per combatre-les, també calia aplicar "altres normes", entre elles aquella que publicava, el periòdic liberal "La provincia" a la pàgina segona de l'exemplar número 514 de, tal dia com hui, dijous 11 de juny de 1885, sobre les desinfeccions d'habitatges en general i d'escusats en particular.

Reproduïsc per la seua curiositat la "fórmula" que el periòdic incloïa i que s'havia d'emprar a totes les cases per procedir a la desinfecció de l'escusat i que deia:

"Se efectuará primeramente una loción del escusado con la cantidad de líquido necesario preparada según la fórmula siguiente, acido clorhídrico comercial 1 litro, agua 6 litros. Acto seguido se lavará con agua abundante". I continuava: "Segundo. Se procederá después a desinfectar con el líquido lechoso de formula hipoclorito de cal (cloruro de cal) 1 quilo, agua 20 litros. Se agita y se remueve, se mantiene media hora ese liquido en el escusado y luego se echa agua". I encara no hem acabat: ·"Tercero. Se lavará nuevamente con el líquido siguiente Sulfato zincico 1 quilo, sulfato cúprico 200 gramos, agua 10 litros. Por último, se lavará con mucha agua, después de media hora". I s'afegia unes observacions finals: "Esta última formula sirve también para desinfectar los vasos (orinals) en que se hagan las deposiciones en general" i aquella altra "siendo tóxicas en el uso interno las sustancias sostenidas de estas fórmulas, deben mantenerse los líquidos al abrigo de cualquier imprudencia". I acabava... "Aunque no en proporciones alarmantes sigue la enfermedad "sospechosa",. No podemos publicar los partes sanitarios porque en los centros oficiales no se nos facilitaron..."

Que vos pareix aquesta darrera apreciació sobre "los partes sanitarios"?. Sembla que la història, guardant les distàncies, en alguns moments vol tornar a repetir-se. Curiós no? I fa cent trenta-cinc anys...