Punts suspensius...

Hui, 21 de juny, primer dia de l'estiu i darrer de l'estat d'alarma, hauria volgut titular el meu comentari amb un contundent i rotund "punt i final". Noranta-nou dies transcorreguts des d'aquell dissabte que havia de ser inici de les festes i que va ser inici del confinament, han dut com a resultat, 99 comentaris, un cada dia, en aquest el meu blog.

I dic que aquestes reflexions de hui haurien d'haver portat aquell títol no perquè vulga donar per acabada l'etapa d'aquesta bitàcola en la que després de més de 6 anys de vida, han vist la llum més de 950 entrades, i que si tot continua com espere, ha de seguir creixent; el "punt i final" havia de fer relació al repte no escrit que vaig marcar-me a l'inici de l'estat d'alarma, i que no era altre que, un post diari mentre aquella durara.

La casualitat ha volgut que l'estat d'alarma s'allargara noranta-nou dies exactes, per la qual cosa, amb aquest i des del 14 de març, "he penjat" 99 comentaris que he volgut foren variats, concrets, interessants o si més no en algun cas curiosos. Noranta-nou comentaris que han tingut més de 5.400 visites, la qual cosa em fa sentir-me més que satisfet.

D'altra banda, també "punt i final" hauria estat un bon títol per donar per acabat aquest mal son del coronavirus, però la realitat, tot i que de manera menor que fa tan sols unes setmanes, ens recorda dia si dia també, que açò maluradament, no s'ha acabat, i que ningú sap encara per quant de temps haurem de seguir convivint amb la Covid.

És veritat que amb l'aixecament primer de les diferents mesures de confinament, les embolicades "fases" i, a partir de hui amb l'acabament de l'estat d'alarma, la situació en què ens trobem res té a veure amb la del mes de març o abril, fins i tot amb la de maig, però atenció, no em cansaré de repertir-ho i de repetir-me, no és un punt i final... amb tota la modèstia i cura possible, són uns punts suspensius...

I és que aquest signe de puntuació, els punts suspensius, a més d'indicar una interrupció de l'exposició que, si convé, es pot reprendre tot seguit, també sovint expressen dubte, interrogació subtil, estranyesa, reticència o intriga, elements que ara, a partir de hui, i amb relació a l'evolució de la pandèmia, prenen tot el seu significat.

Encara no ha transcorregut mig any d'aquest 2020, tot just hui és el dia 173 i encara en resten per acabar 193, però sens dubte aquest any serà recordat pel coronavirus, però de nosaltres depén que siga recordat pel coronavirus de la primera meitat de l'any i no hàgem de lamentar-nos a la fi de l'any en qualificar la segona part pitjor que la primera.

Ara sabem molt aquest nou virus, sabem que es pot contagiar de persona a persona, mitjançant gotes en tossir o esternudar, també sabem que es pot contagiar mentre està en la fase d'incubació, mentre la persona no ha desenvolupat cap símptoma, i també sabem que, en cas de relaxació, el rebrot és pitjor que l'atac inicial, per això no podem ni debem creure que el final de l'estat d'alarma és el punt i final del virus.

No vull que entenguem aquests punts suspensius en un estat llastimós perquè açò no s'ha acabat, però hi som molts, moltíssims, els que volem que açò s'acabe i, per tant, hem de continuar a l'aguait, sense relaxació total, com d'una manera molt gràfica expressen els majors del meu raval: "amb un ull obert i un tancat", tancat al passat, perquè no torne, però ben obert al futur, per no recaure.

Cal a partir de hui mateix reforçar encara més les normes que sense alarma han d'estar respectades per tots, l'ús de les mascaretes, la distància social i el foment del teletreball, només així algun dia, espere que no massa llunyà en el temps, podrem ficar el "punt i final", mentrestant la convivència amb el virus, ens ha de fer estar ara encara més alerta, entrem en un temps de "punts suspensius"...

Ens veiem al carrer, tal vegada a la platja, a la muntanya al mercat, o per què no, ací mateix on jo, coberta l'etapa de l'alerta i el confinament, amb el vostre permís, seguiré dient la meua...