Hostaleria i hoteleria.

Al conjunt de serveis que donen les empreses que es dediquen a proporcionar allotjament i menjar a altres persones a canvi d'un preu convingut se'l coneix amb el nom genèric d'hostaleria, i les persones que a ella es dediquen, s'anomenen hostalers, englobant hotels, restaurants, cafeteries i altres Establiments de menjars, begudes i allotjament.

D'altra banda, el mot hoteleria, fa referència només als hotels, considerant aquella una branca de l'hostaleria. En realitat la diferència no és complicada. Hostaleria es refereix al sector dels hotels únicament, és a dir, excloent restaurants, hostals, cafeteries, etc.

Dos mons econòmics semblants però no iguals, amb estructures diferents i, el que és a hores d'ara més important: clients diferents, ja que per norma general, els clients que s'allotgen als hotels, són majoritàriament allò que anomenem turistes forans, mentre que els que ocupen cafeteries, restaurants i bars, són clients locals. També l'estructura de l'empresa està ben diferenciada, i poden separar-se fàcilment pel que fa a gestió del negoci, procediments molt diferents a l'hora de treballar.

La zona costanera castellonera, sobretot a l'estiu, és una important zona turística, de sol i platja, amb multitud d'establiments hostalers. Aquest 2020 del coronavirus, a l'apertura progressiva des de fa unes setmanes de terrasses i restaurants, s'afig ara la de les platges, de manera que l'hostaleria, amb totes les mesures restrictives en marxa, està tornant a la normalitat, sent un respir per clients i sobretot empleats i propietaris.

I si torna a la normalitat és perquè majoritàriament terrasses, cafeteries, bars i "xiringuitos" es nodreixen de clients locals que, a hores d'ara, som els únics als quals la legalitat ens permet fer ús d'aquests serveis.

A diferència de l'hostaleria perquè funcione l'hoteleria és necessària la presència de turisme forà. Des de sempre en el cas de Castelló, la majoria dels nostres visitants forans estiuencs vénen de Madrid, Aragó, Catalunya o la mateixa Comunitat. Ara com ara, cap pot acostar-se, per la qual cosa no entenc aquelles veus que, volen avançar la reobertura.

Entenc que necessiten guanyar diners o si més no, no perdre'n més, però només hi ha una possibilitat d'avançar la seua reobertura que és avançar en la mobilitat, i això, pot resultar perillós, molt perillós.

Entenc que hi haja pressió sobre el Govern Autonòmic que sembla serà, en assolir la fase 3, el que haurà de prendre la darrera decisió. Entenc que el senyor Puig vulga avançar al màxim els terminis, que tinga intenció de, en dates no massa llunyanes, permetre la mobilitat entre les tres províncies valencianes, i més encara, que deixe caure la possibilitat de poder moure's entre comunitats limítrofes, però voleu dir que paga la pena el risc?

És veritat que qualsevol propietari de negoci vol treballar amb certesa i planificació, sense improvisacions, ni presses, ni corregudes, i que, com més gran és l'establiment més condicions necessiten per poder ser sostenibles, i el pas del temps juga a la seua contra però, pressionar estant la salut en joc, pot resultar, a la llarga o a la curta, molt, massa perillós.

No crec que la temporada turística estiga perduda, no serà com les darreres, però de la mateixa manera que l'hostaleria, i gràcies als clients locals, com diem al meu raval "ja va traient favetes de l'olla", esperem que, sempre d'acord amb els entesos sanitaris, també prompte s'aixequen les restriccions i puguem rebre turisme forà, i els hotelers així puguen, salvar la temporada, si més no és el que sembla pot ocorrer si no tenim pressa i l'evolució epidemiològica manté la tendència actual positiva.