Pasqua Granada... inici d'una nova fase.

 La Pasqua Granada se celebra quaranta-nou dies després del dilluns de Pasqua Florida, en aquest 2020, tot just hui primer de juny; se la coneix popularment per "Segona Pasqua" i tradicionalment ha estat tractada com una festivitat amb una doble vessant: per una banda és una celebració primaveral que prové i incorpora cerimònies d'antics cultes agraris relacionats amb la granada dels cereals dels camps i la fructificació de les plantes, denominant-se també com a Pasqual dels fruits, "pasqua granà, la falç a la mà", "per Pasqua granada, l'espiga daurada"..., i, per l'altra, commemora, en el marc del Cristianisme, el descens de l'Esperit Sant sobre els deixebles de Jesucrist, moment que marca el naixement de l'Església, amb la mateixa importància que la Pasqua Florida o de Resurrecció o la Pasqua de Nadal.

Que se celebre 49 dies després de dilluns de Pasqua vol dir dues coses, que sempre cau en dilluns, concretament l'endemà del seté diumenge després de Setmana Santa, i que siga una altra festa religiosa "no fixa", depenent sempre de la data de la primera lluna de primavera, que és a partir de la qual es fixen molts dels dies de celebració cristians.

Però, a més a més, és aquesta una festivitat que, permeteu-me l'expressió, no és igual d'important a tot arreu dels nostres territoris, celebrant-se de manera desigual a tot el país; així trobem que en algunes poblacions hui és festa local, un dia no laborable, sobretot a Catalunya amb Barcelona al capdavant, i en altres com al País Valencià i a Castelló en concret, no.

I no és que a la tradició valenciana "Pentecosta" no haja tingut importància, de fet tenim notícies de mitjans del segle XIV o XIV per les que se sap d'unes grans celebracions de la Pentecosta a València, a la catedral, mitjançant la representació, coneguda popularment com "la festa de la palometa" on s'explicava els creients l'arribada de l'Esperit Sant, com un episodi fonamental de la història de la salvació, a través d'una peça de teatre sacre que, a més a més de fer les delícies dels fidels com a element lúdic, contribuïa a la consolidació ideològica i a aconseguir una major cohesió social.

Un espectacle, una festa per a la sorpresa i la diversió, però també servia per a profunditzar i entendre millor els misteris de la fe cristiana. Una festa de caràcter simbòlic en què la meravella i la rauxa estaven assegurats i, en conseqüència, l'èxit el tenia aconseguit.

En el seu desenvolupament intervenien enginys mecànics, focs d'artifici, lluminàries i tramoies, escenes gairebé "miraculoses" d'obertura de cel, amb sortida impetuosa de "la Palometa mecànica" que representava l'Esperit Sant, trets d'armes eixordadores, càntics o recitats, llengües de foc que enviava Déu omnipotent per recordar la reunió de Cenacle..., una oportunitat de sortir de l'anodina existència que portava la gent de moment, una oportunitat de viure.

També a Castelló la festa de la Pentecosta va arribar a tenir gran importància, malgrat que en aquest cas ho va ser per caire laic i governamental. Al llarg de molts segles i a partir del XIV, va ser costum que els jurats que conformaven el Consell de la Vila, celebraren la seua primera sessió després de cada elecció, en la festivitat de Quinquagèsima, iniciant-se el seu mandat el diumenge de Pentecosta amb el corresponent jurament.

L'endemà, dilluns, tal dia com hui, es reunia per primera vegada el Consell, el Govern de la Vila i, a partir d'aquell moment, s'iniciava l'any administratiu, quedant reflectides totes les normes, acords, ordenances i aprovacions en l'anomenat llibre del Consell, elaborat i custodiat al llarg de tota "la legislatura" per l'escrivà, que juntament amb el síndic, el sequier o el mostassaf, conformaven l'elenc "de funcionaris" locals.

Però el temps tot ho trasbalsa i ara, aquest any, ni la nostra, ni cap altra Comunitat Autònoma de l'Estat ha inclòs en el seu calendari regional festiu la Segona Pasqua. Ni tan sols Catalunya, on la Pasqua Granada ha estat una festa d'especial tradició, hi ha mantes el festiu per tota la Comunitat. Únicament en ciutats capitals de província com Barcelona, Ciudad Real, Girona o Zamora, a més a més d'alguns pobles catalans, on hi ha coincidència amb altres festes locals, cas de Badalona, Hospitalet, Mataró o Cornellà, mantenen hui dilluns com a festiu.

Altres temps que no han d'impedir mantenir una claredat entre el passat i el present, una lluita i un record per no caure al buit i l'oblit. Feliç dilluns de Pasqua Granada, que l'Esperit Sant ens concedisca claredat, responsabilitat i saviesa per seguir abraçats a la vida, en aquest dia de canvi i inici d'una nova fase a la qual ens ha portat el maleït virus.