Margarida Robles: no fer, ni deixar fer.

Ni ho resolen, ni el que és més greu, permeten que altres ho resolguen. Com qui sent ploure, amb indiferència, obstaculitzant i tancant qualsevol porta. No sé quantes vegades en els darrers anys s'haurà fet la consulta i la petició, he perdut el conter, però aquesta setmana passada, novament, el Govern va respondre al senyor Mulet, senador de Compromís, que no hi havia cap intenció de tornar a l'ajuntament de la nostra ciutat, l'edifici de l'antiga residència de sotsoficials del carrer de l'alcalde Tàrrega, tancat i abandonat des de fa més de 20 anys.

I la cosa és greu no només pel lamentable estat en què l'edifici es troba, si més no perquè aquella és una construcció que el mateix ministeri de defensa de la nació considera com una propietat innecessària.

Corria l'any 1944 quan acabada de crear la unitat del Tetuan-14, amb seu a l'antiga caserna de Sant Francesc, calia aixecar alguns edificis per a proporcionar allotjament i altres serveis complementaris als militars que ho necessitaren per raó del servei. L'ajuntament als afores nord de la ciutat, cedeix alguns solars a perpetuïtat, enllestint-se, entre d'altres, aquest edifici ample i singular i que va tenir els anys de màxima utilitat a partir de la dècada dels anys 50, quan la caserna militar es trasllada des del sud, fins al quarter del Bovalar, al nord.

Per vora 50 anys, l'edifici, cessió del poble, va tenir un ús militar, però en consumar-se l'any 1995 el trasllat de la caserna militar a Bétera, aquell va perdre tota la seua utilitat, tancant-se l'immoble i abandonant-se per part de defensa.

És veritat que va ser una cessió de terrenys a perpetuïtat, que la construcció va córrer a càrrec del ministeri de defensa, però també ho és el fet que ha deixat de ser útil, que s'està degradant i que no hi ha gens d'interés per part del propietari de realitzar les mínimes tasques pel seu manteniment.

Fa ja molts anys que la gent, sobretot els veïns que estem més a prop, ens preguntem què fa  aquí aquest edifici sense que se li done cap utilitat. Al cap i a la fi, si va ser una cessió del poble, és patrimoni de la gent de Castelló, i per tant, hi hauria, amb unes negociacions per mig, retornar a la municipalitat.

Amb el pas dels anys sembla que el Ministeri de Defensa el que busca és traure-li un benefici econòmic a costa de la ciutat, mitjançant una venda, una subhasta o fins i tot una especulació en els mercats urbanístics, ja que cada dia que passa i per allò del creixement de la ciutat cap al nord, l'edifici ocupa un lloc més cèntric i l'espai es revalortiza en un mercat urbanístic..

El pas del temps i les continues traves, el no fer res i tampoc deixar fer, beneficia només al ministeri de defensa i, malgrat que fins i tot la diputació, allà pel 2007 va unir-se a l'ajuntament i va també sol·licitar la seua cessió per convertir l'espai en un centre de suport extern de salut mental de caràcter públic, ara per ara, ni això ni ambulatori, ni centre cultural, ni centre social, ni res.

Això no és presentable, és terra del poble i ha de ser del poble, no cal baixar els braços, cal continuar exigint el seu retorn, en definitiva cal aconseguir per aquell edifici qualsevol cosa menys el que és en l'actualitat: una casa absolutament abandonada i sense cap classe de servei.

Senyora Margarida Robles, ministra de defensa, pense vosté una mica en el cap i deixe de complicar la vida als nostres governants locals; jo, com molts veïns, tracte de comprendre les raons tècniques que el ministeri puga tenir, perquè imagine, ha d'haver-les per a mantenir aquesta decisió, i realment, veient la degradació de l'edifici, no en trobe.

El que sí que puc notar és, que o ho fa ja, rehabilite l'edifici o agilitze la cessió, en definitiva o faça Vosté o deixe fer, si no vol que tots isquem perdent. De moment en aquesta situació la ciutat és la que perd, i això no està gens bé, ni tampoc aquesta actitud del govern en general i de defensa en particular, ajuda a prestigiar i donar categoria al seu ministeri. Fins quan estarem així?