El concepte de mascota no
sempre és el mateix a tot arreu i per tots. La gran majoria de nosaltres, els
veïns de Castelló, associem el nom de mascota amb el d'animal de companyia. Uns
animals que comparteixen la nostra vida quotidiana, i que no destinem a la
feina ni tampoc els criem per sacrificar-los perquè es convertisquen en
aliment; animals amb els quals convivim per motius socials, lúdics o fins i tot
educatius, ja que no són poques les ocasions en què la mascota aconsegueix que
"l'amo" acabe amb problemes com la soledat, millore la seua
autoestima o la socialització.
Quan algú et diu que té una
mascota, el més normal és que t'imagines que té un gos, un gat, un canari, un lloro, un periquito o una petita tortuga,
allò que al nostre poble coneixem amb el nom més o menys genèric de
"mascotes convencionals" en ser les més populars per les seues
característiques i per tradició.
És veritat que en els
darrers anys altres animals com els conills, les fures, els llangardaixos o
fins i tot els porcs vietnamites, comencen també per allò de l'esnobisme o de
la moda, a "acampar" a algunes de les nostres cases, convertint-se en
nous animals de companyia. La majoria de les vegades respon a una moda
passatgera. Una pel·lícula, un famós o una sèrie, poden ser algunes de les
causes que provoquen que certs animals salvatges es posen de moda i passen a
ser domèstics.
Però on està el límit? I no
em referisc al límit legal, que aquest està més que regulat. Em referisc al fet
de tenir una mascota que se n'isca una mica del que és habitual. Així, si algú et diguera que té una serp pitó
com a mascota, que pensaríeu?
És veritat que les pitons,
igual que les seues parentes properes les boes, són serps constrictores, i per
definició, no verinoses, que s'alimenten d'ocells i mamífers menuts que maten
per ofegament, i que l'ésser humà es troba fora de la mida habitual de les
seues preses, de manera que generalment són inofensives, excepte si se les
espanta o provoca, però com diuen al meu raval "si jugues en foc, tal
vegada et cremaràs".
I és que tenir una serp pitó
com a mascota, un rèptil que pot créixer de forma desmesurada, comporta una
gran responsabilitat cap a un mateix, la família, els veïns i el mateix animal;
no és cosa de broma, és un perill latent que no s'ha d'ignorar, més encara si
pensem que mai amb aquell rèptil s'aconseguirà un vincle emocional, ja que la
serp, per la seua pròpia naturalesa, mai mostrarà cap afecció envers el
propietari, per més que aquest li dedique temps i atencions excepcionals.
I si amics, a la zona oest
de Castelló, i en concret al carrer dels tarongers, hi ha un veí, o una família
no ho sé, que al cinqué pis d'un edifici d'habitatges, sembla que de manera
legal, té una serp pitó de tres metres "bambant per casa" i que, de
manera fortuïta, vull pensar que per descuit, fa un parell de dies, va
eixir-se'n per la finestra caient al patí interior i comú de la finca,
havent-hi d'intervenir la policia i els bombers per fer-se inicialment càrrec
de l'animal davant elgran ensurt que aquell va provocar entre el veïnat.
Serà per esnobisme, per
fanfarroneria, o de manera inconscient, però el fet de tenir una serp d'aquesta
grandària a casa, a mi em sembla una irresponsabilitat i no vull pensar que
haguera pogut passar si "el bitxo" haguera acabat, no al pati sinó al
clavegueram general, sense que ningú se n'adonara. Haguerà el propietari donat
part de la desaparició? Tinc els meus
dubtes. En fi.... de pel·lícula de por!
I no només cal pensar en el
propietari, que si, que potser siga molt responsable, però l'animal se li va
escapar i això és greu, molt greu, també cal pensar en el mateix animal,
malgrat que pot estar ben tractat, no ho sé, voleu dir que un pis és un bon
hàbitat per aquest tipus de serps tan grans? Permeteu-me que seguisca
dubtant...
No, digueu-me si voleu
extremista, però no m'agradaria tenir a aquesta persona com a veïna i espere
que la legislació s'endurisca i no hàgem de conviure amb "animals de
companyia" que més que aquella el que ens donen siguen problemes
personals, socials i relacionals derivats de la por i el pànic produït pel
caprici d'una persona. Només ens falta això! Ai senyor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada