Màrqueting de fa cent anys... i d'ara.

Els efectes de l'arribada dilluns passat de la fase 2 del Pla de desconfinament per la crisi sanitària de la Covid-19 va permetre a Castelló, entre altres coses, la reobertura de l'interior dels bars i restaurants amb capacitat limitada, a més de continuar amb les terrasses obertes amb les mateixes mesures de seguretat que en la fase anterior.

Alguns van aprofitar per a obrir dilluns per primer cop des de l'inici del confinament, ja que, o no disposaven de terrassa, o encara no havien obert perquè no els sortia a compte. Fins i tot l'obertura d'alguns s'està fent en aquests dies posteriors, ahir o hui, i altres encara romanen amb les persianes baixades, a l'espera de l'arribada del cap de setmana.

Però l'ambient a la ciutat es nota que va, cada dia que passa, tornant a allò que era habitual fa uns pocs mesos: terrasses i bars plens a qualsevol hora del matí o de la vesprada. Es nota que el veïnat tenia "ganes de bar" i els clients, habituals o esporàdics, agraeixen, agraïm, la reobertura, omplint tots els espais disponibles. Sí, novament hi ha vida als carrers, a les terrasses, als bars i als restaurants.

I és que a Castelló, des de sempre, ens ha agradat fer vida social a les barres dels bars i als espais interiors, i per allò de la bonança del temps, en quant començava aquest a ser bo, també al carrer.

I dic que des de sempre perquè hui, m'he topat amb un anunci aparegut a la pàgina 2 de "l'Heraldo", del dimarts 3 de juny de 1930, tot just fa 90 anys, en què d'una manera curiosa i poètica, el senyor Manuel Martínez, propietari d'un dels dos quioscos que hi havia al parc de Ribalta "convidava" a visitar el seu establiment, anunciant-se amb un servei reeixit.

Aquells quioscos, el "Martínez" i el "Campos", ubicats a les cantonades del nord de la glorieta de l'Obelisc, a l'andana central, durant una caterva d'anys van ser una imatge emblemàtica i entranyable del Castelló de temps passats, epicentre i recés de pau per a molts castellonencs.

De manera que fa tot just hui noranta anys, el quiosc Martínez es presentava com el lloc ideal per mantenir una tertúlia,  gaudir d'un passeig pel parc prenent el sol en els mesos més freds, refrescar-se a l'ombra dels seus arbres degustant un exquisit gelat en els dies de calor, o jugar arriscades partides de cartes a les sales interiors quan el temps no acompanyava gaire.

Aquest quiosc "Obelisco" o "Martínez" no només es publicitava a la premsa de 1930 amb uns versets que deien: "Porque el ritmo del calor sigue en aumento/habrá que combatirlo con helados/para calmar el ardoroso aliento/nada mejor que horchata y mantecados/" i continuaba: "Si calmarlo lector fuera tu intento/exquisitos los tienes y muy variados/en Ribalta un kiosko, no te miento/ es muy fácil si quieres comprobarlo", si més no també uns anys abans de l'inici de la guerra civil, allà pel 1935,  publicitava al mateix diari, el seu saló interior per prendre un bon café.

Sembla que va ser a la fi del segle XIX, 1899, quan va instal·lar-se aquell quiosc i que va romandre actiu per vora vuitanta anys, fins a l'arribada de la democràcia, el 1977. 

Quaranta-un any després, el 5 de setembre del 2018, un nou quiosc al Ribalta, en aquest cas, remodelant l'antiga caseta del pou, amb cuina, barra i zona de terrassa amb tauletes i cadires, va obrir les portes.

Però els temps canvien, han passat noranta anys i el nou "Quiosco del Parque" tot i que també es publicita entre els veïns de la ciutat, ho fa de manera més actual, emprant la principal xarxa social que hi ha al món, Facebook, trobant en aquesta modalitat de promoció, de nou màrqueting, un terreny fèrtil per a donar a conèixer el concepte actual i modern de quiosc, amb menús diaris molt elaborats, activitats d'animació infantil o actuacions musicals en viu.

Nous temps, noves aportacions, noves formes de viure, però amb l'esperit tradicional de sempre, reunir-se, compartir, xarrar, al parc d'En Ribalta o a qualsevol altre lloc, Castelló, a poc a poc, torna a bullir després de 80 dies d'alerta i confinament.