La ciutat

La ciutat

dilluns, 15 de juny del 2020

Ni un, ni l'altre.


 La setmana passada parlava del lamentable estat i abandonament en què es trobava la residència de sotsoficials del carrer de l'Alcalde Tàrrega i la llàstima que l'edifici dona pels vianants que circulen per la seua vorera.

Hui, dos nous edificis que fa "anys dormen el somni" de l'abandonament són els protagonistes del meu comentari. Dues edificacions que, una enfront de l'altra, veuen passar els dies sense que ningú tinga la més mínima intenció de donar una ràpida solució a la seua continua i diària degradació.  M'estic referint a l'antiga clínica Santa Teresa a la Ronda Magdalena cantó amb el carrer dels germans Vilafaña, i a l'antiga caserna de la policia nacional, enfront d'aquella i a tocar de la plaça de les Illes Columbrets.

Crec que va ser als inicis de la dècada dels anys 50 del segle passat quan els metges Savé i Senís, molt estimats a Castelló, van fundar la Clínica de Santa Teresa, anomenant-la Mèdica Reus, donant servei de cirurgia, medicina en general i assistència a parts, per quasi 40 anys, tancant-se les seues portes a finals dels anys 90 del segle passat.

Sembla que els seus inicials propietaris van vendre tot l'edifici, a un nou grup "Residencia Tercera Edad Santa Teresa" amb la intenció de convertir-la en un geriàtric i un centre de dia amb capacitat per a 78 persones, 33 habitacions i, fins i tot, un gimnàs emmirallat al terrat.

Però van anar passant els anys i el projecte va encallar-se degut fonamentalment al problemes que presentava la qualificació del sòl sobre el qual s'aixeca la finca, dotacional sanitari, per la qual cosa en cas de construir-se una residència o fins i tot un hotel, com també es va arribar a parlar, calia abans una requalificació a urbà residencial. L'any 2005 la situació administrativa va desencallar-se i semblava que en pocs mesos la Generalitat emetria el seu informe i permetria entre d'altres, l'ús assistencial benèfic.

I el temps va continuar passant i la gent parlant... fins i tot es va comentar que una constructora havia mostrat el seu interés a l'empresa propietària per a la construcció de pisos, una opció que també es contemplava en el Pla General d'Ordenació Urbana, cosa que permetria la demolició de la façana que, a hores d'ara, és l'únic que es manté en peu. I la història continua...

L'antiga policia armada de la dictadura franquista, substituïda a partir de 1978 pel Cos de Policia Nacional, coneguts per molts anys popularment com a grisos, guàrdies d'asalto o forces de xoc, van tenir la seu al costat de la presó, espai que conformava un sol cos, una illa, limitada pels carrers Cerdán de Tallada, Almansa, Compromís de Casp i Ronda Magdalena. En enderrocar-se la presó, la part sud va transformar-se en la plaça Illes Columbrets, i la part nord va seguir sent la seu de la policia fins a l'any 2010 en què van traslladar-se totes les unitats i serveis a una nova seu, més funcional i moderna al carrer riu Sella, a tocar del Palau de la Festa.

A partir d'aquell moment l'edifici va caure en el més absolut dels abandonaments. Han passat 10 anys i seguim igual, o cada dia pitjor, convertint-se en niu de pols, brutícia i fins i tot focus de possibles infeccions.

Per un motiu o per un altre cap de les iniciatives que en aquests anys semblava anaven a recuperar l'edifici, han arribat a cap lloc. Així ja l'any 2013 la Diputació propietària de l'immoble, va anunciar que adequaria l'edifici per tenir-lo enllestit en cas que sorgira alguna petició per l'ús d'aquest, però la cosa no va quallar.

Tampoc les contínues peticions que en els darrers anys s'han elevat des de la Federació d'Associacions Ciutadanes perquè l'edifici no continue degradant-se, demanant una neteja i un fre a l'abandonament, instant a la propietat, que continua sent la Diputació, a habilitar l'immoble com a centre integral de persones sense sostre, biblioteca de barri o llar d'infants, ha tingut cap resposta i, a hores d'ara, com el seu veí d'enfront, segueix sense que ningú li faça cas, amb l'agreujant que, en aquest cas, estem parlant d'un edifici gran, amb espaís a 3 carrers i de titularitat pública.

Ja ho deia l'altre dia, no estem sobrats a Castelló d'espais socials, ni públics ni privats, i no podem ni devem permetre que edificis amb una potencial disponibilitat i varietat d'usos romanguen tancats anys i anys.

Senyors propietaris de l'antiga clínica, senyor Martí president de la Diputació, actuen vostés, Castelló com a ciutat i nosaltres com a veïnat, no ens mereixem la imatge que aquests edificis donen, ferint la vista dels qui els contemplen. Tan difícil resulta? Francament, per més que ho intente no ho entenc


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada