Diumenge 13 de juny de 1943. Per intentar treure al poble d'una certa
apatia, la ciutat va optar per unes festes tan completes i variades com l'any
anterior, amb molts actes i amb una forta aposta per "adornar"
carrers, edificis i places, instant a fer-ho també en balconades i façanes, amb
la intenció "de levantar Castellón casi por entero y ponerlo a tono con la
efeméride que "vamos a conmemorar". L'alcalde, el senyor Jose M.
Casado va presentar unes festes que des del dissabte 12 al diumenge 20 anaven a
recordar "la dicha de aquellos días en que fiumos salvados de la tirania
marxista". Retreta, bandera al campanar, lliurament de medalles a la Vella
Guàrdia, homenatge als caiguts, traques, tot amb la finalitat darrera de
mantenir la seua importància com a principals festes de la ciutat, quan
novament, la festa de la magdalena d'aquell any, amb només dos actes, la
romeria i els bous, va aconseguir més fervor popular.
Diumenge 11 de juny de 1944. Una setmana completa, de l'11 al 18 van durar
les festes. La col·locació de la primera pedra de la nova caserna militar a la
partida de Bovalar, i també del Sanatori Antituberculós "del Collet",
van ser unes de les novetats de l'any. Novament la parada militar, la desfilada
pel centre de la ciutat de les tropes militars amb l'artilleria, la guàrdia
civil i la policia armada, van recordar els veïns el caire "militar i
patriòtic" que aquestes festes tenien des del primer moment. Les diferents
revetlles, traques, concursos van completar la setmana.
Dimecres 13 de juny de 1945. Les festes van quedar reduïdes a 5 dies, del
dimecres 13 al diumenge 17, amb uns actes repetitius. Ángel Sánchez Gozalbo ,
Salvador Guinot i Manuel Segarra Ribes, entre d'altres havien aconseguit en un
exaltat castellonerisme desbancar aquelles per les noves del trasllat, les de
la Magdalena, festes capaces d'integrar a vencedors i vençuts i amb la
incorporació innovadora de la dona castellonera, tot i que en el paper "de
bellesa i donaire".
Dijous 13 de juny de 1946. Ja no es parla de "fiestas de la
liberación", ara el diari fa referència a "Actos commemorativos de la
liberación". L'alcalde, el senyor Fabregat, convida al veïnat als actes
organitzats en dos dies, 13 i 14 (hissada de bandera, revetlla, missa,
"te-deum",) instant als castellonencs a engarlandar les façanes dels
habitatges.
Divendres 13 de juny de 1947. Es parla ja tan sols de "acto
conmemorativo de la llegada a Castellón de las avanzadillas de las fuerzas
liberadoras". Només una vesprada pel record, amb la simbòlica cerimònia
d'hissada de bandera al campanar, tocs de sirena, interpretació de l'himne
nacional, vol de campanes i parada militar, amb la presència, això si, de
l'exèrcit, la municipalitat i l'església amb el bisbe de Tortosa el menorquí
Manuel Moll i Salord al capdavant. Es manté l'oficial "e-deum" a
l'església de Sant Agustí al dia següent.
"Castellón por España y por Franco" va ser el lema que va
repetir-se encara un bon grapat d'anys més, amb unes breus jornades repetitives
amb actes com la col·locació de la bandera al més amunt del campanar, els
acostumats tocs de sirena i la parada militar, completada amb la missa de
campanya la vespra del 14 de juny; commemoració fomentada i mantinguda pel
"Frente de Juventudes", secció juvenil autònoma de Falange Espanyola
Tradicionalista i de les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista, l'únic partit
polític autoritzat pel règim.
En aquest repàs cal parar-se en l'any 1958, vinté aniversari de
l'alliberament, amb la presència del general Franco a la ciutat presidint tots
els actes, també i amb un intent de mantenir la presència del veïnat, l'any
1960 va declarar-se a Castelló festiu el dimarts .14 de juny, prohibint-se
qualsevol mena de treball laboral. També l'any 1963, XXV aniversari,
l'aleshores ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga, va presidir els
actes que, aquell any, van créixer novament en dies, celebrant-se entre el
dijous 13 i el dilluns 17, ampliant-se amb actes culturals com exposicions,
ballets i recitals de violí i piano.
L'any 1975 va ser quasi "el de la puntilla" per aquesta
commemoració que per molts veïns començava a semblar fora de lloc i anava en
forta davallada. El 12 de juny, només dos dies abans de la celebració moria en
accident de trànsit el Ministre Secretari General del Moviment, el senyor
Fernando Herrero Tejedor, la qual cosa va trasbalsar els actes preparats. Menys
de 5 mesos després moria Franco i s'iniciava el camí de la transició. L'any
següent el 1976 la commemoració va mantenir-se encara però en un caire
completament diferent; a la plaça Major va celebrar-se un festival musical.
L'any següent, el 1977, va coincidir que el dia 15 de juny, el següent al del nostre
alliberament, es celebraren les primeres eleccions lliures de la democràcia a
Espanya , Adolfo Suarez es convertia en president del govern i Felipe Gonzalez
en el cap de l'oposició. La reforma política estava en marxa i els actes
oficials del record de l'entrada de les tropes nacionals a Castelló feia tot
just 61 anys, passava definitivament a la història....
Dins aquest nou marc polític, és obvi que les festes de la Magdalena que
feia ja uns quants anys havien guanyat el terreny a les de l'alliberament, ara,
adquiriren encara més, un caire popular i una força expansiva de carrer. Ningú
dubtava que la Magdalena eren les festes de Castelló, malgrat que no havia
estat així "tota la vida".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada