La ciutat

La ciutat

divendres, 26 de juny del 2020

No m'ha agradat el que he vist...


Aquest matí, aprofitant la bonança del temps i la claror a bon hora, m'he calçat les esportives i he decidit passejar-me unes hores pel terme. He dirigit les meues passes fins a Lledó, i des d'allí pel nou carril senderista-ciclista del camí de la Plana, he arribat fins al Serradal.

En aquest tram he pogut observar com la vegetació canviava a mesura que m'acostava a la zona costanera. Primer les parcel·les de l'horta, malauradament moltes en un estat d'abandonament total, esquitxades per antigues alqueries abandonades, altres reformades i altres de nova construcció, veritables "xalets d'alt standing", un indret molt millorat i revalorat des de la reforma del vial.

La segona part del camí, de la donació "cap avall", he comprovat que segueix sent marjal, amb parcel·les abandonades on el senill és l'amo, al costat d'altres que dóna gust veure, amb tota classe de verdures i hortalisses conreades amb molta cura. Un indret on no fa massa anys les séquies eren font de vida i ara malauradament font de mosquits, brutícia, insalubritat i olors.

Des de la "rotonda del Pixaví" he dirigit les meues passes cap al nord, fins a la desembocadura del riu sec, al que pocs per aquesta zona li diuen de Borriol, i en arribar al lloc on l'antiga via de la pedrera o tren de les serretes el creua, m'he parat a observar el seu llit i, no, no m'ha agradat gens ni mica el que he vist.

No sé quina és la capacitat hídrica del riu, però el que he vist ha estat un llit ple de canyars, canyissos, fins i tot algun arbre nascut al fons del llit, i tota mena de fems que, cas d'una gran avinguda hidràulica dificultarien i fins i tot crec arribarien a taponar la sortida a la mar, i els cabals de desguàs serien del tot insuficients.

És veritat que no estem ni es preveu amb dates pròximes un període de fortes pluges; també és veritat que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, de tant en tant, desenvolupa activitats de neteja del riu, però tal com està ara, sembla que ningú  es recorda d'ell des de fa molt de temps, i això pot resultar greument perillós.

En el retorn cap a casa seguint el marge del riu, la mota dreta, he vist com a les bases dels diferents ponts que el travessen, la brutícia també s'amuntega i que, a l'alçada del Camí dels Molins, del Caminàs i de l'antic Camí de Canet, per un marge i l'altre de riu, són diferents les eixides de clavegueram que a més a més de ser un focus d'infeccions, emeten, agreujats per les altes temperatures que en aquest temps estem ja tenint, una olor insuportable.

Allò que des de l'any 2015 i en diferents ocasions s'ha donat com a solució, l'ampliació de la desembocadura del riu per augmentar els cabals de desguàs a la mar en períodes d'avinguda hidràulica per la llera i els possibles temporals de Llevant, en definitiva l'augment de la superfície de la desembocadura del riu Sec i per tant facilitar un volum addicional d'evacuació dels cabals punta, no només a hores d'ara és un projecte que segueix "dormint el somni dels justos", si més no allò més fàcil i econòmic que és un manteniment eficient i efectiu, tampoc s'està fent.

No, el riu Sec de Castelló no és un espai prioritari per la Confederació Hidrogràfica i, pel que he vist, tampoc crec ho siga massa pel nostre ajuntament. Uns i altres i la feina per fer, el riu necessita una neteja urgent per evitar riscos.

La neteja del riu és un deure urgent i prioritari i caldria fer-la abans que arribaren les pluges i hàgem de lamentar problemes i danys que, ara amb temps per davant es poden evitar. Només cal una inversió, de moment no massa gran, per millorar el riu des dels punts de vista mediambientals i de mínima seguretat.

Deixem els projectes faraònics per més endavant, deixem també si no pot fer-se ara realitat el projecte anunciat per l'equip de govern municipal, de modificació del riu que ha de permetre fins i tot la pràctica d'activitats aquàtiques com caiac, però netegem el riu ara, netegem aquell espai on, només cal acostar-se una mica, per comprovar com la deixadesa és la nota predominant. No, no m'ha agradat gens ni mica el que he vist hui a aquesta part del terme...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada