Aquest matí, aprofitant la bonança del temps i la claror a bon hora, m'he
calçat les esportives i he decidit passejar-me unes hores pel terme. He dirigit
les meues passes fins a Lledó, i des d'allí pel nou carril senderista-ciclista
del camí de la Plana, he arribat fins al Serradal.
En aquest tram he pogut observar com la vegetació canviava a mesura que
m'acostava a la zona costanera. Primer les parcel·les de l'horta, malauradament
moltes en un estat d'abandonament total, esquitxades per antigues alqueries
abandonades, altres reformades i altres de nova construcció, veritables
"xalets d'alt standing", un indret molt millorat i revalorat des de
la reforma del vial.
La segona part del camí, de la donació "cap avall", he comprovat
que segueix sent marjal, amb parcel·les abandonades on el senill és l'amo, al
costat d'altres que dóna gust veure, amb tota classe de verdures i hortalisses
conreades amb molta cura. Un indret on no fa massa anys les séquies eren font de
vida i ara malauradament font de mosquits, brutícia, insalubritat i olors.
Des de la "rotonda del Pixaví" he dirigit les meues passes cap al
nord, fins a la desembocadura del riu sec, al que pocs per aquesta zona li
diuen de Borriol, i en arribar al lloc on l'antiga via de la pedrera o tren de
les serretes el creua, m'he parat a observar el seu llit i, no, no m'ha agradat
gens ni mica el que he vist.
No sé quina és la capacitat hídrica del riu, però el que he vist ha estat
un llit ple de canyars, canyissos, fins i tot algun arbre nascut al fons del
llit, i tota mena de fems que, cas d'una gran avinguda hidràulica dificultarien
i fins i tot crec arribarien a taponar la sortida a la mar, i els cabals de
desguàs serien del tot insuficients.
És veritat que no estem ni es preveu amb dates pròximes un període de
fortes pluges; també és veritat que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, de
tant en tant, desenvolupa activitats de neteja del riu, però tal com està ara,
sembla que ningú es recorda d'ell des de
fa molt de temps, i això pot resultar greument perillós.
En el retorn cap a casa seguint el marge del riu, la mota dreta, he vist
com a les bases dels diferents ponts que el travessen, la brutícia també
s'amuntega i que, a l'alçada del Camí dels Molins, del Caminàs i de l'antic
Camí de Canet, per un marge i l'altre de riu, són diferents les eixides de
clavegueram que a més a més de ser un focus d'infeccions, emeten, agreujats per
les altes temperatures que en aquest temps estem ja tenint, una olor insuportable.
Allò que des de l'any 2015 i en diferents ocasions s'ha donat com a
solució, l'ampliació de la desembocadura del riu per augmentar els cabals de
desguàs a la mar en períodes d'avinguda hidràulica per la llera i els possibles
temporals de Llevant, en definitiva l'augment de la superfície de la
desembocadura del riu Sec i per tant facilitar un volum addicional d'evacuació
dels cabals punta, no només a hores d'ara és un projecte que segueix
"dormint el somni dels justos", si més no allò més fàcil i econòmic
que és un manteniment eficient i efectiu, tampoc s'està fent.
No, el riu Sec de Castelló no és un espai prioritari per la Confederació
Hidrogràfica i, pel que he vist, tampoc crec ho siga massa pel nostre
ajuntament. Uns i altres i la feina per fer, el riu necessita una neteja urgent
per evitar riscos.
La neteja del riu és un deure urgent i prioritari i caldria fer-la abans
que arribaren les pluges i hàgem de lamentar problemes i danys que, ara amb
temps per davant es poden evitar. Només cal una inversió, de moment no massa
gran, per millorar el riu des dels punts de vista mediambientals i de mínima
seguretat.
Deixem els projectes faraònics per més endavant, deixem també si no pot
fer-se ara realitat el projecte anunciat per l'equip de govern municipal, de
modificació del riu que ha de permetre fins i tot la pràctica d'activitats
aquàtiques com caiac, però netegem el riu ara, netegem aquell espai on, només
cal acostar-se una mica, per comprovar com la deixadesa és la nota predominant.
No, no m'ha agradat gens ni mica el que he vist hui a aquesta part del terme...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada