Va bullint l’esperança...

Txarango és un grup de música espanyol format a Barcelona ara fa tot just 10 anys per components originaris de Ripollés i la Garrotxa. La seua és una música que fusiona el reggae, el dub i el pop llatí amb ritmes jamaicans. Al seu disc titulat genèricament "Som Riu", editat l'any 2014, dedicat a l'imaginari món del circ i del clown, s'inclou un tema que porta per títol "Esperança" i que a la seua tornada diu: "Esperança/Tornarem a començar./Som un riu que sempre avança./De la guerra en farem dansa./Del Mar Negre a Gibraltar/Va bullint l'esperança./Que tremole el nostre mar!"

I aquesta lletra i música m'ha vingut hui al pensament en llegir a la portada del diari Mediterraneo en lletres grans: "Ninguna residencia de mayores de Castellón tiene ya coronavirus".

Una esperançadora notícia que la Conselleria de Sanitat va fer pública ahir dimecres de Sant Joan respecte al coronavirus, la no existència de casos actius en les residències de gent gran de Castelló, convertint-se, convertint-nos, en la primera província de la Comunitat en estar "neta" de positius en aquests establiments, i que ve a completar una altra bona notícia, la no detecció de cap positiu per PCR a les darreres hores.

Estem esperançats, sembla que s'obri una nova possibilitat en aquesta etapa de la nova vida, que ens fa ser més optimistes a la vista d'aquests resultats favorables relacionats amb la pandèmia, i en les circumstàncies de la pròpia vida dels darrers mesos en conjunt.

Però aquest optimisme, aquesta esperança, Déu no vulga, es torne d'ací a no res, en desil·lusió, desconfiança i endarreriment, perquè, no ho oblidem, el virus encara el tenim ací i, malgrat tots els esforços, encara no tenim cap vacuna per fer-li front d'una manera definitiva.

Junt amb aquesta notícia esperançadora, tot i que en lletra més menuda, també al costat en trobem unes altres, que venen a dir que el rebrot dels contagis, malauradament, ja ha començat i va en expansió. En concret les noticies fan  referència a l'alarma davant l'augment de contagis provocats pels múltiples rebrots, més de quaranta des de l'inici de la desescalada, publicant-se una xifra esgarrifosa: 200 nous positius a Espanya només ahir, el doble que la jornada anterior.

Cal que tots, però sobretot els joves, prenguen consciència de la gravetat de la situació que encara avui estem vivint perquè, hem de seguir combatent el virus amb totes les eines que comptem per fer-ho i una d'elles és, sens dubte, la solidaritat amb els altres.

Està bé que  des de la música i sota el lema "Si la lies, ens la lies a tots", a ritme de rap i amb un llenguatge proper per als més joves, la  Conselleria de Sanitat  haja ideat una campanya per advertir  que és fonamental seguir mantenint la distància social, fer un bon ús de la mascareta i utilitzar el gel desinfectant per prevenir el contagi, però si aquesta acció no ve lligada a altres actuacions amb contundència, la transmissió ens farà retrocedir a fases ja superades.

Hi ha un refrany, una dita en castellà: que diu "Cuando veas la barbas de tu vecino cortar, pon las tuyas a remojar". Està bé, molt bé tenir esperança, però els rebrots d'Aragó, Múrcia, Cadis, Lugo, Euskadi, Càceres o Valladolid, han demostrat que som encara molt vulnerables, i nosaltres, els valencians, no som diferents.

És veritat que a casa nostra la situació pot considerar-se prou controlada, i a hores d'ara només preocupa un xicotet rebrot a Rafelbunyol i amb un baix índex de transmissió, però això no vol dir seguretat, això no vol dir control total, i si va a més, tota l'esperança actual es tornarà, méds prompte que tard, en desesperació, desànim, tristesa, pessimisme i abatiment.

Cal ser forts amb una esperança no reduïda a un simple optimisme fruit d'una bona notícia amb lletres grosses. Ara i ací, fa falta encara fermesa i voluntat, sacrifici i constància; només així ficant en pràctica aquesta lliçó, la de què hem guanyat alguna batalla però no la guerra, arribarem a l'èxit. L'esperança actual ha de tenir com a base el compromís, l'actitud solidària, les conductes socials i les accions individuals. Eixe és i ha de continuar sent el camí... "Som un riu que sempre avança..."