"No se haga usted el héroe".

Per açò del maleït virus, ens estem acostumant a sentir que, de manera voluntària o involuntària, el col·lectiu dels sanitaris, juntament amb les forces de seguretat i personal assistencial, s'estan erigint com els autèntics herois contra aquesta pandèmia.

I és veritat perquè el concepte d'heroi o heroïna és molt ample, des del cas referit al maleït coronavirus, considerant heroi aquella persona que salva a altres d'un greu perill, produint amb això un fet noticiable o mediàtic, fins als herois de la feina, aplicant-se el terme a aquells que mostren molt especial dedicació o productivitat en el treball, passant per aquells que són famosos o cèlebres, o aquells altres que volen ser exemplars i referents en accions personals, per abanderar amb valentia, conscientment o inconscientment, la justícia i la consecució d'una vida millor.

A Castelló estem ben representats d'herois, des del llegendari i mitològic Tombatossals fins als empresaris, enginyers, pintors, arquitectes, toreros o dissenyadors de moda; històricament a Castelló hi ha hagut al llarg dels darrers segles molts herois. Tal vegada els més famosos i anònims siguen els herois caiguts en la invasió napoleònica el 9 de març de 1810, aquells que van anteposar voluntat, valentia, generositat, amor, en la defensa del seu territori i dels seus veïns, ja que l''heroïcitat és pròpia de tot aquell que lluita i no desisteix, siga quin siga el motiu que l'impulsa.

Però una cosa és l'heroïcitat i altra diferent la imprudència. Per unir heroïcitat amb imprudència, cal maluradament parlar de la delinqüència, de conducta, individual, esporàdica o grupal i organitzada, de violació dels drets ciutadans.

A Castelló la delinqüència, tot i estar present al llarg de la història, mai ha constituït un dels més greus problemes socials que perjudicara el veïnat, tot i que l''ideal és que sobraren delinqüents, però açò, com tot, també va a temporades.

La delinqüència a Castelló, des de sempre, ha tingut com a substrat la pobresa i el camí seguit per algunes capes de la societat, per superar aquesta condició, ha estat "saltar-se" la llei. Per això, els delinqüents més comuns que hi ha hagut a la ciutat, sempre han estat els lladres d'estar per casa, atracadors i carteristes de carrer.

Malgrat que amb l'arribada del nou segle XXI, el nombre de delinqüents en moments puntuals ha crescut considerablement, sobretot en festes i grans aglomeracions de gent, crida molt l'atenció un anunci aparegut al periòdic Mediterraneo, tal dia com hui, un 7 de juny de 1980, un dissabte de fa 30 anys, el dia de la proclamació de la reina de les festes de Sant Pere als jardins del port del Grau.

Amb el títol "No se haga usted el héroe", es remarca un requadre de la campanya preventiva de la delinqüència, amb consideracions i orientacions sobre com evitar ser sorprés pels delinqüents i, en cas de ser objecte de robatori, no "fer-se l'heroi", ja que la vida sempre val més que els diners, i acudir a la comissaria el més aviat possible.

No sé si hi hauria alguna sospita o relació directa entre l'acte fester i el recordatori, o simplement va ser una casualitat, però resulta curiós, molt curiós, sobretot pel que respecta al fet d'aconsellar no fer-se el valent i pensar primer en la pròpia integritat física, abans d'en els diners.

Desconec sé si va tenir l'efecte proposat però sí que és un fet demostrat que la delinqüència a Espanya ha mantingut una línia ascendent des de 1978 fins ara, a causa bàsicament a aquell tipus de delictes menors, a la vegada que, després d'haver-hi transcorregut 30 anys, resulta curiós i incomprensible que la por de ser robat al carrer, haja deixat de ser una preocupació important entre el veïnat,

Això implica la necessitat de realitzar un enfocament equilibrat entre les tècniques de prevenció legal, sempre necessàries, les de prevenció social, sempre convenients i les de prevenció situacional, sempre desitjables.

Anuncis com el que hui faig protagonista del meu comentari només vénen a demostrar que, el gaudi pacífic i democràtic de l'estat de dret i el desenvolupament dels esforços per neutralitzar les possibles pertorbacions al lliure exercici dels drets i llibertats dels veïns, abans i ara, constitueixen un objectiu mai completament assolit.