Breu Apostòlic o Pontifici
és un tipus de document minuciosament elaborat en pergamí, signat pe ordre del Papa i
ratificat amb la impressió de l'anell del Pescador; sembla que el nom es deriva
de la relativa rapidesa en la confecció del document i es distingeix de les butlles, per ser aquells uns instruments destinats a comunicar resolucions amb
més celeritat i menor formalitat que aquelles per a les que s'exigeixen més
requisits. En definitiva un document formal que emana del Papa, en forma una
mica més simple que la butlla.
S'inicien amb una frase que
indica el seu contingut, a continuació el nom del pontífex i l'expressió Ad
futuram rei memoriam (per futur record), després del text del breu, Datum Romae
apud S. Petrum sub annulo Piscatoris (donat a Roma al costat a Sant Pere,
segellat amb l'anell del Pescador) la data (el dia i l'any en nombres romans),
Pontificato Nostri anno, el que corresponga. No són signats pel Papa sinó pel
membre de la Cúria que l'ha preparat. Les còpies impreses dels breus solen
incloure la final el símbol L + S, indicant així que estan segellades.
Molts han estat al llarg de
la història els Breus emesos pels Sants Pares, sent el més antic que es
conserva del 1390 signat per Bonifaci IX, fins que l'any 1967, el Pontífex Pau
VI a través de la Constitució Apostòlica "Regimini Eclesiae Universae", en què seguint les prerrogatives del Concili Vaticà II, reformava el
conjunt dels òrgans de govern de la Santa Seu, la Cúria Romana, va
suprimir definitivament la seua emissió.
No sé quants Breus al llarg
de gairebé sis segles d'història hauran afectat directament a la comunitat
cristiana local, supose que molts, però segurament seran molt pocs els dirigits
en exclusiva a la nostra ciutat. Potser l'emés pel Papa Pius XI el 5 d'abril de
l'any 1923, concedint la Coronació Pontifícia de la insigne imatge de Santa
Maria del Lledó, siga el més recordat.
No obstant això voldria
referir-me avui per la seua curiositat a un altre Breu de què es compleixen
aquests dies 351 anys de la seua emissió, per part de Papa Climent IX, el Papa
238 en la història de l'Església, que malgrat el seu curt pontificat, poc més
de 2 anys, uns mesos abans de morir, el 21 de juny de 1669, va promulgar un Breu dirigit a la Ciutat de Castelló mitjançant el qual excomulgava i maleïa
la llagosta que assolava els camps de la Plana. I és que el gremi de llauradors era en aquells moments el més multitudinari i un dels més poderosos i acabalats
de la Ciutat, als quals hi havia que "cuidar i ajudar"
Cal no oblidar que la ciutat
havia patit ja entre 1647 i 1653 el flagell de la Pesta Negra, havent causat
gran mortalitat, provocant al costat del gran nombre d'accions delictives, la
disminució dràstica de la població per la fam.
Suposem que aquell Breu va causar l'efecte proposat perquè no es tenen notícies posteriors que és reproduïra la
plaga. El que sembla estar clar és que el document papal "adreçat als insectes" és una de les curiositats més notables d'aquell Papa italià.
Potser, com a acció de
gràcies per la superació de la plaga, amb o sense l'ajuda Papal, el 1679
sufragades pel gremi agrícola, s'inicien les obres de construcció de l'Església
dedicada a Sant Miquel, al cèntric carrer d'Enmig.
Ves per on, el Papa Climent
IX que a més d'un bon religiós va ser un poeta, dramaturg i tenia gran estima
per les arts i que difícilment situaria Castelló al mapa de la cristiandat, per
la seua generositat amb el nostre poble, potser hauria de rebre d'alguna manera
un homenatge local. Servesca aquest comentari per a enaltir encara que siga de
manera molt simple el seu record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada