Unes commemoracions, la del
Corpus i la del final de la guerra civil a Castelló, que des de la mort del
dictador i l'arribada de la democràcia, han sofert grans transformacions; des
d'aquells primers anys en què "el dia de la liberación" i els
immediats anteriors i posteriors, la ciutat celebrava unes festes amb retreta,
hissada de bandera al més amunt del campanar, corregudes de bous, missa de
campanya, partits de futbol o revetlles i sonaven les sirenes del campanar de
la Vila en record de l'entrada a la capital dels nacionals, recordatori en
definitiva pel veïnat de qui manava, fins als moments actuals en què la data
del diumenge vinent i, des de fa uns anys, vol ser de record i homenatge a
totes les víctimes que la guerra va deixar al nostre poble i conseqüència d'una
realitat que mai hem de deixar tornar.
D'altra banda "el tercero de los jueves que relucen más que el sol",
aquella gran festa religiosa i ciutadana que congregava a tot el poble, una de
les més grans en el calendari litúrgic anual, commemorativa de la institució de
l'Eucaristia, "la festa grossa" de Castelló des de temps immemorials,
també ha sofert en aquests darrers 50 anys, grans canvis, sobretot des de
l'arribada de la democràcia amb l'eliminació definitiva dels piquets de tropes
del regiment Tetuan-14 l'any 1977, en el recorregut de la processó, i el canvi
de dia a partir de 1990, del dijous posterior a la solemnitat de la Santíssima
Trinitat, que al seu torn té lloc el diumenge següent a Pentecosta, en deixar
de ser aquell dijous festiu traslladant-se la festa al diumenge següent, i
també en l'estructura i organització d'aquesta, amb l'aparició de l'associació
d'Amics del Corpus, encarregats d'organitzar la part religiosa de la processó i
de l'Associació de Dansants del Corpus, amb la participació en la vespra,
l'homenatge i la processó.
D'altra banda "el tercero de los jueves que relucen más que el sol",
aquella gran festa religiosa i ciutadana que congregava a tot el poble, una de
les més grans en el calendari litúrgic anual, commemorativa de la institució de
l'Eucaristia, "la festa grossa" de Castelló des de temps immemorials,
també ha sofert en aquests darrers 50 anys, grans canvis, sobretot des de
l'arribada de la democràcia amb l'eliminació definitiva dels piquets de tropes
del regiment Tetuan-14 l'any 1977, en el recorregut de la processó, i el canvi
de dia a partir de 1990, del dijous posterior a la solemnitat de la Santíssima
Trinitat, que al seu torn té lloc el diumenge següent a Pentecosta, en deixar
de ser aquell dijous festiu traslladant-se la festa al diumenge següent, i
també en l'estructura i organització d'aquesta, amb l'aparició de l'associació
d'Amics del Corpus, encarregats d'organitzar la part religiosa de la processó i
de l'Associació de Dansants del Corpus, amb la participació en la vespra,
l'homenatge i la processó.
Arribem així a aquest 2020,
també diferent, amb limitacions . Fa anys que les sirenes no sonen, però el
refugi antiaeri de la plaça de Tetuan, testimoni actual i viu de la nostra
història, obert amb l'objectiu de contribuir a la consolidació de la cultura de
la pau, seguirà tancat com a mesura de prevenció per la Covid i, tot i que el
nostre bisbe, el senyor López, no vol deixar de celebrar la solemnitat del
Corpus, aquesta també serà diferent, anunciant-se que serà demà dissabte quan
se celebrarà la santa Missa a la Cocatedral i la processó claustral modificada,
adaptada en aquest cas per l'interior de l'església, amb la benedicció del Santíssim a la ciutat
realitzada des de la porta del temple.
Haurem d'esperar un any per
tornar a veure els gegants, la Marededéu de la burreta, els nans, els
cavallets, els arets, els carros triomfals, els xiquets i xiquetes de primera
comunió i el pas de les associacions, parròquies, capítol..., i espere que
menys temps per tornar a reviure viatjant al passat, la història recent del
nostre poble, visitant el refugi, recordant o descobrint els bombardejos i com
la població va haver-se d'adaptar a unes noves circumstàncies, que com ara amb
el viurs eren difícils d'entendre, i també fer front a una vida urbana que,
sense voler-ho, va ser, no fa encara 50 anys, cada dia molt, massa, més
difícil.
Hi ha una dita popular que
diu "les coses si no es compten no se saben" i recordar altres temps,
fets i històries no massa llunyanes, ajuden sens dubte, a recuperar i conéixer
millor l'evolució social. Viure l'actualitat canviant per culpa del coronavirus
també ens ha de fer evolucionar, amb obertura a nous models dins l'espai , el
lloc, la ciutat, el poble en què vivim.
En aquesta darrera part de
la segona setmana de juny, Corpus i Alliberament, s'han volgut apropar per
adaptar-se, d'una banda i satisfer d'una altra, les necessitats d'aquest moment
del 2020. Records del meu poble i a la vegada història del dia a dia d'un
Castelló etern, emotiu, sentimental i profund.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada