Al mateix temps, la ciutat
de Castelló, gràcies al document atorgat pel rei Jaume I, és traslladada des de
la muntanya al pla ,establint-se sobre un camí ja existent, que vindria a
ocupar el traçat de l'actual Carrer Major i envoltada per una séquia que repartiria
l'aigua entre les hortes.
No haurien passat encara 50
anys quan el pare Francisco Salelles va fundar el primer convent a la nova
ciutat, el de Sant Agustí, corria l'any 1298, convent que el 1375 va ser
traslladat al que era l'antic Palau Reial.
Dos segles després, el 1574
la població de Castelló no arribava encara als mil habitants, però ja existien
tres convents, el dels agustins, el de les monges clarisses, on ara hi ha la
plaça de Santa Clara, i el dels franciscans, fora de la muralla, al sud. Serà a
partir d'aquest final del XVI quan entra a formar part de la història del
nostre poble el convent de dominics, fundat també extramurs, en plena horta, a
la banda de la séquia Major, el convent de Sant Tomàs, del qual encara hui es
conserva el claustre, com a pati central del conservatori de música i el que
fou la seua església, ara de Sant Vicent.
Però tornem als agustins
veritables protagonistes de la nostra història de hui. Deixem passar dos segles
més i arribem al 1820. El 25 d'octubre d'aquell any, el rei Ferran VII promulga
una llei sobre monestirs i convents, que en el seu article primer ordena
"suprimir todos los monasterios de las ordenes monacales y los colegios de
las órdenes militares", essent tal dia com hui, 10 de juny de 1821, l’any
proper es compliran 200 anys, quan s'obliga als frares de Sant Agustí, que en
aquell moment eren 13, a abandonar el convent en un termini de huit dies. També
en dies posteriors, els altres convents van seguir el mateix procés de
supresió.
Resulta també curiosa la
notícia que confirma que els 13 frares del convent i, d'acord amb els articles
13 i 14 de l'esmentada ordre, demanaren tots la secularització. Indagat el
motiu sembla molt clar... "la nación darà 100 ducados de cóngrua a todo
religioso ordenado in sacris que se secularice, la cual disfrutará hasta que
obtenga algun beneficio o renta eclesiàstica para subsistir", afegint:
"todo aquel que se secularice podrà llevar consigo los muebles de su uso
particular".
Així va iniciar-se un
període "d'anades i vingudes", d'ordenacions i secularitzacions, ja
que pocs mesos després, a l'agost de 1823, es declaraven nuls tots els actes
del govern anterior, es restablien les ordes religioses i se'ls tornaven tots
els béns i, així, uns "nous agustins" van tornar a ocupar el convent
que va arribar a comptar amb 20 frares, tot i que 10 anys després, el 1834
només en quedaven 6 i, per mor d'un nou reial decret de 25 de juliol de 1835,
en què se suprimien els convents de religiosos amb menys de 12 individus
professos, va haver de ser novament abandonat.
A partir d'aquell moment
l'ajuntament va passar a usar les dependències i cedir-les a diversos
organismes públics, essent seu del Govern Civil, de la delegació d'Hisenda o
caserna militar. Acabada la guerra civil, als anys 50 del segle passat, els
edificis i l'església van retornar a l'orde, cosa que va permetre als agustins
tornar a la ciutat.
A conseqüència de
l'especulació urbanística, l'any 1974 es va derruir tot menys l'església
conventual, que va poder restaurar-se i tornar-se a obrir al culte, encara que
no fos parròquia; una església d'una sola nau, amb volta de canyó i capelles
entre els contraforts, en la que destaca a més a més de la façana, al carreró,
les restes de tapial de la seua primitiva construcció. De la resta del convent
res, en el seu lloc es van edificar diferents blocs d'habitatges.
No sé si encara en
l'actualitat serà el pare Augusto González el superior de la comunitat
castellonera; tampoc si l'ordre haurà aconseguit "remuntar" i superar
els tres frares que fa uns pocs anys mantenien aquesta comunitat religiosa, una
de les més antigues presents a la ciutat, però faig vots perquè malgrat les
dificultats i manca de vocacions en general, per molts anys més puguen
continuar entre nosaltres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada