Ad petendam pluviam.... 142 anys enrere.

Ho comentava al post del passat dissabte 23, amb motiu de la treta de l'urna i exposició als fidels del Crist de la Sang; l'any 1878, igual que en altres ocasions, la imatge va ser exposada a la veneració del veïnat, en aquella ocasió i per uns dies a l'església de Sant Agustí per trobar-se en obres la parròquia Major del poble, Santa Maria, amb motiu de pregària per la gran sequera que a la ciutat i terme es patia.

Doncs bé, la casualitat ha volgut que tot just hui, només tres dies després d'aquell record, guardant les distàncies temporals, fora el dia en què la imatge retornara a la seua capella. Tot just hui 26 de maig fa 142 anys, quan aquell diumenge a les 6 de la vesprada, segons podem llegir a la pàgina dos, a la columna dedicada a la crònica local del "Diario de Castellón" va organitzar-se una processó que recorrent els carrers Major, Ensenyança, d'Enmig, de Salinas i novament el Major fins a la capella, traslladara el Crist.

I és que abans, si el temps era inclement amb els llauradors a causa de l'excés de pluja o alguna gelada, o, en cas contrari per falta d'aigua, amb una pertinaç sequera, o per invasió de plagues que afectaren les collites, els fidels devots, per indicació de la jerarquia eclesiàstica, organitzaven rogatives per suplicar la intervenció divina i, així, pal·liar les desgràcies d'una mala collita, de malalties, etc.

Les sequeres fenòmens meteorològics molt cíclics i, malauradament, molt freqüents a les zones temperades de la mediterrània, i les corresponents  rogatives per demandar la pluja, "Ad petendam pluviam", eren seguides amb gran devoció i esperança.

Amb el pas del temps i potser per aquesta tendència antireligiosa i anticristiana que ha anat envaint els nostres pobles, aquelles processons i sobretot les pregàries, són considerades per molts, oracions obsoletes, pròpies de persones educades en la repressió. Més encara, alguns veïns consideren que processons, oracions i exposicions d'imatges, són elements retrògrads i que fomenten el fetitxisme.

Respectant el que cadascú puga pensar, no seré jo qui jutge aquelles o altres manifestacions simplement vull deixar constància d'un fet que, estés per molts pobles i ciutats, en alguns casos amb súpliques més variades demanant la protecció "a fulgure et tempestate", "a flagello terremotos" o " pesta, fame et bello", també al meu estimat Castelló, sempre hi ha hagut rogatives per intercedir a Santa Maria Magdalena, la Verge del Lledó o el Crist Jacent de la Confraria de la Sang, i que, en moltes ocasions, la història ha vingut a demostrar que les peticions dels fidels, d'una manera o l'altra sempre han estat ateses.

Hui, aquesta vesprada, novament la capella de la Sang, tornarà a obrir les seues portes, com ho va fer el passat divendres i com ho farà també el divendres vinent, sense processó, perquè els castellonencs puguem demanar al Crist per la salut de tots els veïns, per l'estat de complet benestar físic, mental i social, mancança que ens té trasbalsats.

Fa 142 anys vam demanar la pluja, en altres ocasions la pau, ara toca la salut, el bé més preuat per a la vida diària allò que ens ha de permetre a les persones portar una vida individual, social i econòmicament productiva, un gran regal de la font de vida, i que sense ella no existiria ni vida física ni tot el que comporta viure plenament i amb sentit en aquest meravellós poble

Però amics, també a les oracions i desitjos propis, a l'espera del miracle, cal unir el fet de treballar per a obtenir-lo, esforçant-se en una actitud correcta. Estic convençut que si som capaços d'unificar el que és espiritual amb la cosa material, no només pregar sinó també posar tota la voluntat i acció concreta per vèncer al virus, segur que es materialitzarà molt prompte. Siga com siga, abans, ara i sempre és una gran sort el fet de poder seguir fent nostre el sant Crist de la Sang.