Tres dijous hi havia a l'any...

 L'etimologia de dijous en castellà, català, francès, gallec, italià i romanés prové del llatí, dies Iovis, "dia de Júpiter"; mentre Thursday i Torsdag, "dia de Thor", són els seus equivalents saxons.

Els alemanys i neerlandesos fan servir l'apel·latiu Donner, "tro", d'aquest déu per nomenar Donnerstag i donderdag, respectivament. Tant en portugués com en grec, àrab, hebreu, persa i turc s'anomena "cinqué dia de la setmana", però en rus, xinés, eslové, txec i ucraïnés en diuen "quart dia de la setmana", segons inicien la setmana en diumenge o dilluns.

Hui és 21 de maig, el dijous que segueix al nové diumenge després de la primera lluna plena de primavera, naturalment si ho mirem des de la nostra posició a l'hemisferi nord. I hui és també el dia 40 després de la Pasqua, o cosa equivalent, hui és el dia de l'Ascensió.

La data de la Pasqua sempre ha estat molt important en el calendari cristià, perquè determina altres festes cristianes de caràcter mòbil, en concret tres dijous: Dijous Sant, Corpus Christi i el Dia de l'Ascensió.

És evident que en l'actualitat, d'aquells tres lluents dijous del refrany: "Tres dijous hi ha en l'any que rellueixen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el Dia de l'Ascensió", ja no en queda cap, doncs va ser l'any 1977, quan el Govern va declarar laborable la festivitat religiosa del dijous d'Ascensió i la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola no va tenir més remei que traslladar la celebració al diumenge posterior per facilitar la presència de fidels als oficis especials d'aquesta solemnitat, i el mateix va passar l'any 1990 amb el Corpus. Del Dijous Sant la cosa va per Comunitats i anys. En el cas del nostre territori, per exemple, el Dijous Sant del 2019 va ser festiu i laborable en aquest 2020. De manera que el refrany popular hui és difícil d'explicar.

Però tornem a l'Ascensió. Si el coronavirus va fer saltar per l'aire les festes de la Mare de Déu de Lledó a Castelló, la dels Desemparats a València, Sant Isidre a Madrid, o les romeries dels pelegrins de les Useres o la de Catí a Sant Pere de Castellfort, també, i més sagnant i trist resulta encara, el que milers de nens, no podran celebrar la seua primera comunió, en dia tan assenyalat com el de l'Ascensió, el diumenge vinent.

No hi ha dubte que per a ells i elles suposa una gran desil·lusió, a l'ésser un dia tan esperat. Malgrat que la motivació d'aquesta tristesa no és difícil demostrar prové més pel trobar a faltar la festa familiar amb el corresponent banquet i els regals, que per rebre l'Eucaristia, com una necessitat per alimentar la seua vida espiritual.

I és que el dia de la primera comunió és, sempre ha estat, el dia dels regals. Abans, en temps de postguerra, religiositat i regals "no lligaven massa". És veritat que el fet de prendre la primera comunió, majoritàriament celebrada el dijous de l'Ascensió, suposava per molts menuts rebre el primer gran regal de la seua vida: generalment un rellotge, una enciclopèdia o alguna altra cosa desitjada, ja què rebre regals era una cosa excepcional. També, encara que no s'acabava d'entendre, el fet de poder participar en l'Eucaristia, ens feia una mica més adults.

Ara no, ni l'Ascensió és del dijous que rellueix, ni la primera comunió és un fet principalment religiós, convertint-se malauradament, en moltes ocasions, en "un acte social". I aquest any, tot serà diferent, i com diuen al meu raval, "si no vols caldo, dues tasses", aquest any les primeres comunions no s'ajustaran ni en temps ni en forma a la rutina de sempre.

Tres dijous hi havia a l’any, hi havia, hi havia…També a les parròquies les primeres comunions, per culpa del virus, queden ajornades per una millor ocasió; la gran incògnita és fins quan aquest ajornament, una pregunta que ningú està en disposició de respondre avui en dia.

Dijous de l’Ascensió, 58 anys fa que vaig ser jo, aquell xiquet, qui va rebre “la primera comunió”. Corría l’any 1962 tot i que aquell any l’Ascensió “va caure” el darrer dia del mes de Maig, naturalment dijous i festiu.