Un dol comunitari, en record
de totes les víctimes de la pandèmia i la solidaritat amb les seues famílies i
éssers estimats; difícil d'entendre per la contradicció que en principi pot
arribar a suposar, ja que el dol, per la seua pròpia naturalesa, és un procés
individual, no generalitzable i que cadascú viu d'una manera diferent.
Qualsevol dol suposa sempre
un procés intern i es manifesta exteriorment mitjançant uns símbols. A la
nostra cultura, el dol individual, el que se sofreix per la pèrdua d'un ésser
proper, és el color negre el que el simbolitza, i així ens vestim de negre o
col·loquem llaços i crespons en llocs visibles.
Però en el cas del dol
comunitari i oficial, les institucions públiques han de seguir unes normes
diferents, molt precises i marcades, per expressar aquell dol, aquell sentiment
col·lectiu, i ho fan mitjançant un ús determinat del símbol oficial, aquell que
s'empra per a identificar o representar a tot el grup, col·lectiu, ciutat o
país, les banderes.
En el cas del que a les 0
hores de hui s’ha iniciat al nostre país i que romandrà vigent fins les 24
hores del pròxim dia 5, el període més gran de dol del país en temps
democràtics, és piramidal, el que significa que afectant a tot el país, allò
que regeix afecta a totes les
institucions, de manera que totes les banderes dels organismes oficials han de
seguir el mateix protocol.
I quin és aquest protocol?
Tot i que sembla senzill no ho és tant i fins i tot resulta curiós per un veí
no avesat en aquests menesters. Passegem-nos pels carrers i observem els
edificis oficials i les seues ensenyes...
Les banderes penjades a
l'exterior en institucions civils, cas de l'ajuntament o Conselleries, onegen a
mig pal i no porten en cap cas cap element negre, ni llaços ni crespons que
destaquen i puguen arribar a tapar l'escut de la nació, tot d'acord amb el que
s'especifica en l'article nové de la Llei de la Bandera d'Espanya, la
prohibició de col·locar qualsevol símbol sobre aquesta.
I les de les façanes de les
institucions militars? Com apareixen per cas les de les casernes o de la
mateixa Subdelegació de Defensa de l'avinguda de la Mar? Acosteu-vos aquests
dies i fixeu-vos, romanen lligades al màstil, perquè no puguen onejar al vent,
motiu?, el moviment és símbol d'alegria, tot el contrari del que volem
recordar. Curiós no?
Però encara hi ha més. Ho
hem vist moltes vegades, també hi ha banderes en despatxos, sales de premsa, de
reunions o salons d'actes d'edificis oficials. En aquest casos, en el cas de
les banderes de l'interior, com es manifesta el dol?
Com en moltes ocasions
pengen de pals curts no es poden posar a mig pal com les d'exterior perquè
arrossegarien per terra, amb el desastre de simbolisme que això comportaria. És
per això que el protocol dicta que, ara sí, cal lligar, mai al centre, sino a
la part alta de l'asta, un crespó o corbata, que no és més que una cinta de
dues caigudes, naturalment, de color negre. Us havíeu adonat?
Redundar en símbols no és
sinònim de marcar més el dol, de manera que no té cap sentit, com hem vist en
alguna ocasió, posar un crespó negre sobre les banderes perquè l'ensenya a mig
pal ja representa el dol en si mateixa.
Admet que aquests símbols
vulguen representar dins o fora dels edificis oficials els testimoniatges del
dolor del poble i la solidaritat amb els morts i els seus familiars, i que
veient-los, els familiars i amics dels difunts pel coronavirus, senten que
estem amb ells i compartim el seu dolor, però malgrat que ho intente, també he
d'admetre que em costa empatitzar amb la realitat d'aquest dolor col·lectiu,
més encara quan veig que en massa ocasions s'utilitzen les morts i el dolor de
les famílies per a fer política.
És veritat que “tota pedra
fa paret”, però sempre hi ha “alguna pedra” que és més útil i vàlida que una
altra. Jo, independentment del que em mostren les banderes, intentaré
oficialitzar el meu dol amb alguna pregària per aquells veïns desconeguts a qui
el virus mai em donarà ja l’oportunitat de conèixer-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada