La música del mes de maig.

Tinc un veí que cada dia a les huit de la vesprada, després dels aplaudiments, obri de bat a bat les finestres del menjador de casa i, durant uns pocs minuts, fica música. Deu fer-ho com a complement dels mateixos aplaudiments als sanitaris i mitjans civils que s'estan deixant la pell en favor de tots els que seguim confinats a casa.

És aquella una música actual, variada, de vegades poc coneguda, però sempre alegre. És l'única música que s'escolta al meu carrer cada dia, en aquest mes de maig, que a Castelló, sempre ha estat un mes de músiques, en aquest mes en què Castelló des de fa molts anys ha tractat d'homenatjar la vida, la natura i la dona com a portadora dels dons que la vida ens regala.

I és que a principis del segle XVII va néixer a Castelló la confraria del Rosari, encarregada de la celebració del Diumenge de la Rosa, el primer diumenge de maig i es cantava a la Mare de Déu de Lledó, a la natura i a la dona.

Amb la desamortització de Mendizábal el 1835, del convent de sant Domènec, on tenia la seua seu la confraria del Rosari, va quasi desparèixer la celebració, però el 1866 amb motiu del cinqué centenari de la Troballa, va recuperar-se la festa adquirint una nova embranzida.

Així la nit del primer dissabte de maig grups de joves amb guitarres i bandúrries recorrien la ciutat, per oferir serenates a les dones fadrines, a les quals per fer-se sentir, despertaven amb colps a la porta, i cantar-los jotes, albades i havaneres. Era costum culminar la nit en vetlla al santuari de Lledó, oferint fervorosos càntics a la Mare de Déu com a mena d'anticipació de la festa major de la Patrona del dia següent. Costum que va mantenir-se plenament vigent fins a la guerra de 1936.

Acabada la guerra la tradició va tornar a les nits de maig i, amb el pas dels anys, els aldarulls van anar en augment; l'ajuntament per evitar-los, però sense prohibir-los, als anys seixanta i amb el nom de Festa de la Rosa, va organitzar un concurs de rondalles i diversos tipus de conjunts musicals, amb l'obligació a manera de control "de passar per una audició pública" el primer dissabte de maig, per tal d'aconseguir "el permís" per poder rondar la resta de dissabtes. Aquest va ser el bressol de l'actual festa que, va ampliar-se i dividint-se en dues, als anys 70 del segle passat.

D'una banda la Serenata a la Mare de Déu del Lledó celebrada a l'esplanada de la basílica que acaba amb el cant de la Salve popular i la disparada d'un castell de focs artificials i, d'altra, la presentació oficial dels grups musicals de la festa de la Rosa, a la plaça Major, que perdent l'obligatorietat de "presentació" per aquells grups que volen rondar, manté el concepte de concurs.

A partir d'aquells anys i durant tots els dissabtes de maig, s'organitzen serenates pels carrers, en què rondalles i cantaires dediquen la seua actuació a dones fadrines i casades, i a persones distingides. Temps enrere es cantava a l'Alcalde i al Governador, en atenció per haver-los concedit permís per a rondar, ara ja no.

Però aquests dissabtes de maig del 2020 estan sent diferents, el passat dia 2 no va haver-hi ni serenata a la Verge a Lledó, ni Festa de la Rosa a la plaça Major, el maleït virus ho va impedir com una més de les moltes manifestacions de les quals ens està privant, i tampoc anit, dia 9, segon dissabte de maig, ni els tres restants del que queda de mes. 16, 23 i 30 escoltarem de prop o de lluny, jotes, fandangos o havaneres, cançons d'amor, de record o d'enyor, cançons d'ara, d'ahir i de sempre...

Només el meu desconegut veí és fidel a la tradició musical del mes de maig, possiblement sabent-ho o tal vegada sense saber-ho, però és l'únic que manté la música al carrer en aquest mes. No són les cobles característiques de la festa, ni càntics a la Mare de Déu, com aquelles que diuen: "Dues coses constitueixen, l'encant de Castelló, la bellesa de les xiques i la Verge del Lledó" o aquella altra "El diumenge de la rosa, la nit s'ompli de cançons, perquè a l'amor li fan nosa, la claror i les raons", però les cançons, els tons i els compassos, ens segeuixen recordant que estem al mes de maig.

Maig i serenates sinònims a Castelló, tot i que, aquest any, les serenates no sonaran a la capital de la Plana; la cita tradicional, l'espectacle únic, haurà d'esperar. La música en directe "als balcons", a les televisions locals o a les xarxes: FESTA DE LA ROSA / SERENATA A LLEDÓ però ronda per sempre!