La bicicleta i el virus.

És el vehicle de transport i mitjà de locomoció, desplaçament i comunicació personal de propulsió humana, aparegut a la fi del segle XIX, preferit per moltes persones i dels més estesos mundialment; en l'actualitat, més de 800 milions són emprades diàriament al món.

Va ser al País Basc i a principis del segle XX quan va crear-se les primeres fàbriques a Espanya, Beistegui Hermanos (BH), Orbea, i Gárate Anitua i Cia (GAC), van començar a "inundar" el país d'aquells artefactes. En poc més de 20 anys, la bicicleta va passar de ser totalment desconeguda a convertir-se en el principal mitjà de transport personal.

A Castelló per allò de "la Plana" i com a complement als carros, els llauradors no van tardar a emprar-les pels seus desplaçaments pel terme, i així, a mitjan segle passat, quan a dures penes la ciutat superava els 50.000 habitants, hi havia "matriculades" 8.300 bicicletes, és a dir 166 per cada 1.000 habitants.

Resulta curiós comprovar com aleshores i igual que passava amb els carros, les bicicletes "eren controlades" mitjançant "una matrícula" obligatòria, una taxa municipal, on depenent de la zona, la capital o els diferents pobles, l'identificador era l'Ajuntament o la Diputació, una xapa que s'enganxava a una part visible del vehicle i romania allí tot un any, ja que "els municipals" eren els encarregats de comprovar que qualsevol bicicleta que anara pel terme, tinguera la seua matrícula en regla.

Com a conseqüència de la introducció massiva d'automòbils, va ser a l'inici dels anys setanta del segle passat quan l'ús de la bicicleta va reduir-se, desapareixent les taxes de circulació d'aquelles, i iniciant-se el seu ús com a element d'esbarjo.

El creixement poblacional i la globalització van fer la resta, van modificar els nostres hàbits quotidians amb el temps, orientant-nos cap a un nivell de vida caracteritzat per l'estrés i el tràfec constant. La bicicleta va desaparéixer de la nostra vida diària, deixant de ser un mitjà de transport essencial i perden la batalla enfront dels vehicles de motor, mantenint-se com a element de cap de setmana, vacances i estiu.

Malgrat que en l'actualitat tres de cada quatre espanyols tenim com a mínim una bicicleta a casa i que vora el 88% sabem anar amb ella i que més de 15 milions, el 40% dels espanyols, l'emprem amb certa freqüència, malgrat que les ciutats s'esforcen a tenir carrils-bici i serveis de préstec, malgrat que es pot afirmar que la bicicleta és l'únic vehicle que presenta externalitats positives, ja que millora la salut de les persones que la fan servir, la realitat és que la reaparició de la bicicleta com a mitjà de transport per promoure la mobilitat sostenible i segura a les nostres ciutats, i en concret a Castelló, no és una realitat.

Però, vet per on, aquesta crisi del coronavirus, tal vegada com a part positiva, puga marcar un abans i un després en el foment de la bicicleta, ja que en aquesta etapa que se'ns acosta, aquest mitjà de transport manté els avantatges de la reducció de la probabilitat de contagi que pot donar-se amb l'ús del transport públic, a la vegada que combina a la perfecció els avantatges d'un vehicle privat: rapidesa, llibertat i versatilitat, amb els avantatges socials, econòmics i ambientals del transport públic, ja que és apta pràcticament per a totes les edats, no consumeix combustibles fòssils, no contamina ni fa soroll i té un cost...assequible.

Arribem als diners, al cost. És veritat que hi ha de tots els preus, des d'aquelles ben econòmiques fins aquelles prohibitives, segons tipus i materials. Bicicletes des de 200 euros fins a més de 6000 o més.

Però si és veritat que cal fomentar ara més que mai el seu ús, prioritzant els desplaçaments més eficaços, sostenibles i saludables, per motius fins i tot sanitaris, si cal restringir el cotxe i la moto, cal, prendre mesures, d'una banda, pacificar el trànsit, tornant els nostres carrers a la bicicleta i, d'altra, aquella a la que sembla que el Govern Valencià s'ha obert, reclamar al Govern central una rebaixa del 21 al 10% de l'IVA aplicable les bicicletes, bicicletes elèctriques, patinets i altres elements de mobilitat personal.

Si no fa massa dies era el ministre de Sanitat qui recordava que la bicicleta és un vehicle aconsellable per a acudir a la feina, i impulsava la circulació amb aquest mitjà de transport per mantenir el distanciament social després del confinament, ara és un bon moment per a començar a considerar-la no com a "objecte d'oci", sinó, girant la vista enrere, com fa 50 anys, com a mitjà de transport ideal a les ciutats i, en especial a Castelló.

Tinc un parell de bicicletes a casa, amb un bon grapat d'anys, més de 20, tal vegada si es fa realitat allò de la baixada de l'Iva, em plantejaria canviar-les i, de segur que com jo, més d'un o una, un al·licient i respir també per a les "tendes"...