De regles i regulacions.

Una de les accepcions que el diccionari presenta de la paraula regla és aquella que fa referència al mode o manera establert d'executar-se alguna cosa. De segur que tots coneixem la famosa regla de tres, aquella manera de resoldre problemes de proporcionalitat entre tres valors coneguts i una incògnita, la regla del nou o prova del nou, artifici matemàtic utilitzat per verificar, d'una forma senzilla, si una operació de suma, sostracció, multiplicació o divisió, realitzada a mà, ha donat un resultat erroni, per no parlar de la regla del huit, o fórmula de la felicitat, norma per la qual ens distribuïm l'horari de treball, somni i oci, deixant 8 hores per a cadascuna d'aquestes pràctiques.

Després de cinquanta dies de confinament, el govern ha començat a establir una sèrie de paràmetres i instruments per a tornar a posar Espanya en marxa, accions que protegint la salut i la vida dels ciutadans, diuen ens han de permetre de manera asimètrica, gradual i coordinada, recuperar la mobilitat i activitat personal.

Així diumenge passat va entrar en vigor la coneguda popularment com a "regla dels 4 uns", una ordre d'obligat compliment, mitjançant la qual es permetia als menuts eixir al carrer, una vegada al dia, una hora, acompanyats d'un adult i allunyant-se com a màxim un quilòmetre de casa.

Ara, a partir de hui, i per tota la ciutadania que viu en localitats superiors als 5.000 habitants, se'ns marca una nova regla, dirigida en aquest cas als adults, l'anomenada "regla de l'1-1-2",amb  un significat similar a la regla dels nens, un passeig al dia, amb un recorregut que no s'allunye més d'un quilòmetre del domicili i amb la novetat que podem anar dues persones juntes passejant, sempre que convisquen a la mateixa casa.

Observem que a diferència de la regla dels xiquets, aquesta té tres dígits en comptes dels quatre, ja que Sanitat encara no ha especificat la durada màxima de les passejades, malgrat que tot apunta que serà d'una hora de durada i el format acabarà sent 1-1-2-1.

I jo em pregunte: aquesta regla i altres indicacions, amb quina finalitat? Els que manen "m'ho diuen per activa i per passiva", per tornar a la normalitat.  Però  que voleu que us diga? jo crec que la tornada a la normalitat serà qualsevol cosa menys normal, plantejant-me quina i com ha de ser la normalitat a la qual  volen que torne, i si és aquella a la que jo vull tornar.

Hem pogut comprovar  que la part positiva d'aquest confinament ha estat recuperar un món, unes ciutats, uns pobles més nets de contaminació; aleshores, tornar a la normalitat és tornar als fums? Als embussos? A les presses i corregudes? A l'estrés? Si és així no sé si paga la pena desconfinar-nos.

Estic convençut que en poc temps mirarem la crisi actual pel mirall retrovisor, el programa per a la desescalada així ho indica, per tant, acabades les restriccions caldrà plantejar-se com millorar aquella normalitat; en definitiva caldran noves regles que regulen les relacions socials i professionals, econòmiques, els espectacles culturals i esportius, la compatibilitat amb el medi ambient... una planificació sense precedents, unes regles que donen lògica i coherència a les necessitats plantejades a peu de carrer, i una nova responsabilitat, la dels governants, amb l'obligació de tancar la bretxa dels diferents discursos polítics, "del jo més i millor", vigents fins ara, un nou model de societat amb unes diferents regulacions.

Tal vegada caldrà plantejar-se que no tot el que fins ara era legal, serà a partir d'aquell moment moralment bo. Com a ciutadans del segle XXI post coronaviurs, estic convençut haurem d'admetre noves regles que regeneren les relacions i siguen garants de la llibertat. No serà fàcil trobar un camí coherent d'eixida, ningú diu que ho siga, però caldrà trobar-lo i, això haurà de ser una tasca cooperativa basada en l'acompliment d'unes regles coherents.

Venen temps de noves regles, de noves regulacions, amb un prec i un desig, que principis i pautes, patrons, normes o noves ordenances, tinguen sempre com a finalitat darrera, permetre assolir els objectius beneficiosos per tots, amb criteri, de forma eficient i eficaç, sense crear distorsions, sense favoritistmes ni privilegis.