Ambient de prosperitat i efervescència

 El 1556 esgotat pels problemes interns i externs, el rei Carles I abdica del tron d'Espanya en favor del seu fill Felip, coincidint l'inici del seu regnat amb el creixement demogràfic del país. Castelló ciutat, en poc més de 25 anys, 1550-1575, passa de les 700 a les 800 llars, comptabilitzant amb una mitjana de 4 persones per llar, un total de 3200 habitants. Aquest increment poblacional fou el motiu principal pel qual la ciutat superant les muralles, començara a crèixer cap al sud i l'oest.

L'activitat fonamental d'aquells castellonencs era l'agricultura; xicotets propietaris d'unes terres de regadiu on la canyamel primer i el cànem a finals del segle, s'alternaven amb l'arròs, la morera i les hortalisses. Pel que fa als oficis els obrers, fusters, adobers, rajolers, canterers, sabaters, soguers, moliners i forners, són els col·lectius més fàcils de trobar, tot i que tan sols arriben a representar poc més del 16% de la població activa.

És ara, en els primers anys del regnat de Felip II quan en 1559, es remodela l'ermita de Sant Jaume de Fadrell i, a la vegada que es demana a l'aleshores bisbe de Tortosa, l'oriolà Fernando de Loazes, autorització per fundar la primera Confraria de la "Gloriosa e Immaculada Verge Maria de Lledó", amb la finalitat de participar junt amb el Consell en el manteniment de l'ermita del Caminàs i el servei de culte.

Els càrrecs directius inicials de la confraria foren el de clavari, que assumia les funcions de l'antic manobrer, encarregat de tenir cura de tot el que afectava obres i millores de l'edifici, el majoral seglar, que assumia les funcions de l'antic sagristà, administració de les almoines dels fidels i subvencions del Consell per al culte i la guarda i conservació dels ornaments i joies, i el majoral eclesiàstic o prior, que era un clergue designat pel bisbe.

Crida i molt l'atenció que hauran de passar quasi 40 anys fins que tal dia com hui, 12 de maig de 1597, fa 423 anys, el vicari general de la diòcesi, auxiliar del bisbe, Gaspar Punter, autoritza els estatuts de la nova confraria.

Trenta-huit anys que van donar peu a què el rei Felip visitara la ciutat en dues ocasions, el 1563 i el 1586, en viatge d'anada o tornada de Monzó on es reunien les Corts i, a l'esmentat creixement poblacional, amb noves construccions com l'església del convent dels agustins, el 1555, la talaia del Grau, de 1571, torre defensiva de la qual les restes de la base romanen sota l'actual plaça de la Mar, i el reinici l'any 1591 i acabament posterior el 1604, del campanar de la Vila.

I en aquest ambient de prosperitat i efervescència la religiositat i fervor de la confraria de Lledó augmenta exponencialment; dobles, misses, processons, caritats, peregrinacions quaresmals, donatius, mantells, calzes, tot és poc per la Patrona; un fet excepcional ve a marcar els inicis de la confraria, només 4 anys després de la fundació,el 1563, l'historiador borrianenc Rafael Martí de Viciana a la seua crònica, narra la "santa troballa", relacionant-la amb el lledoner i el llaurador. Hui sabem que la contalla no és un testimoni històric però el culte solemne, la gran devoció d'aquells anys, i l'esperit i il·lusió dels primers confrares, són prova evident de què la història anava paral·lela a la llegenda.

Han passat més de 4 segles, la ciutat ha crescut, Lledó ha passat per diferents construccions, l'ermita hui és basílica, i la confraria ha evolucionat, els estatuts s'han anat adaptant als nous temps. En l'actualitat, i d'acord amb el codi de dret canònic, la confraria és una germandat sacramental patronal, que es regeix per uns estatuts aprovats l'octubre de 1991, amb 6 títols i 32 articles, i que manté com a finalitat primera i principal fomentar, mitjançant diferents activitats, la devoció (no devolució com diu a la pàgina de la mateixa confraria) i el culte públic a la Verge Maria.

Al mateix temps i també de l'octubre de 1991 la confraria manté com a complement als estatuts un reglament de constitució de la Junta de Govern i d'elecció i renovació de càrrecs, amb cinc articles que són la base de funcionament de la mateixa confraria.

La tecnologia ha avançat en els últims anys a passos de gegant, la Confraria no és aliena a aquests canvis i aprofita totes les finestres que aquella ofereix, i malgrat no actualitzar des de fa quasi 20 anys els seus estatuts sí que va crear, fa ja un temps al seu si, una Comissió de Comunicació que treballa per "estar al dia, modernitzar-se i potenciar-se", per això, al WEB i MAIL, s'ha afegit la seua visibilitat mitjançant les xarxes socials FACEBOOK, TWITTER i INSTAGRAM.

Llàstima que seguisca emprant majoritàriament en tots els seus actes i principalment en els "boletins anuals", el castellà, quan la llengua del poble, la base de la tradició sempre ha estat el valencià. Molt ha evolucionat la confraria en aquests 423 anys, però com a castellonenc, fidel i devot de la Verge lledonera, em dol que aquest ambient de prosperitat i efervescència.... ara, i des de ja fa un bon grapat d'anys, siga majoritàriament un ambient en castellà.Llàstima!