Veïns què penseu? Equip de Govern municipal, com ho veieu?

Ara que després de quasi tres mesos de confinament ja hem començat a reunir-nos amb els familiars i amics propers, la pregunta segona després d'interessar-nos per l'estat de salut, majoritàriament ha estat: què heu fet? A què us heu dedicat? Com heu passat les hores? Com ho heu portat?

D'una manera o altra la resposta quasi sempre ha estat semblant, constatant que hem estat molts els qui hem aprofitat algunes hores o dies per "fer neteja", per endreçar prestatgeries, armaris, calaixos i "retrobar-nos" en allò que feia temps teníem oblidat.

I és que a una casa, com més gran és, més "trastos", més elements útils i servibles però que no gastem acumulem, per allò de "per si de cas", encara que aquell per si de cas no arriba mai o poques vegades a fer-se realitat.

De manera que en un moment determinat hem fet neteja i ens hem després definitivament d'ells. En alguns casos llançant-los directament al fem, a la bossa de les escombraries, en altres, ha estat el servei de Càritas el beneficiari, i altres l'ecoparc el destí final, amb la sensació d'estar desprenent-nos d'algun objecte que, tot i no ser útil per a nosaltres, de segur que ho podria ser per a d'altres.

Exemples del que dic poden ser llibres, cables elèctrics, endolls, prestatgeries, discos, fins i tot algun somier o matalàs, tests de fang, boixets, roba, eines, objectes de la llar, quadres, material d'escriptori, contes, diccionaris, joguines..., i així fins a un llarg etcètera. Objectes que en el moment de desprendre't sembla se te'n va el cor al darrere, en pensar que perden tota la seua utilitat quan realment encara poden tenir una vida útil.

Malauradament vivim en una cultura del "comprar, usar i llençar", però també és ben cert que des de les diferents institucions no paren de demanar-nos que fem un consum responsable, animant-nos a prendre consciència dels efectes de les nostres pràctiques de consum, a incorporar, a poc a poc, nous hàbits que tinguen efectes positius tant en la nostra salut i qualitat de vida com en l'economia local, la societat i el medi ambient, amb una mirada a mig i llarg termini i amb responsabilitat i organització tant individual com col·lectiva.

I jo em pregunte: amb quins mitjans? No és prou llençar en abocadors legals, cal buscar la possibilitat de donar una segona vida a molts productes, però com? Se m'acut que podria posar-se en marxa al nostre poble una nova activitat que ve realitzant-se en altres indrets, "un mercat d'intercanvi".

Un espai cívic on es poden intercanviar objectes que ja no ens són necessaris però que, abans de llençar-los, els oferim per si poden ser útils a algú altre. Del que es tracta és d'intercanviar béns, productes de consum sense requerir diners per fer efectiu l'intercanvi. És interessant participar-hi pel simple plaer d'intercanviar, defugint posar un valor als objectes a intercanviar. No es tracta de fer cap negoci, si més no de buscar beneficis mutus o donar una nova vida a allò que per mi ja no serveix.

Una activitat per a tots els públics, especialment didàctica per als infants, on el més important és evitar que els objectes encara útils esdevinguen residus. Abans de llençar res pensem si convé guardar-ho per al mercat.

Intercanviar és fer realitat un comerç sense diners, recuperant una forma oblidada d'economia amb molts avantatges ambientals, econòmics i socials.

No crec que siga tan difícil posar-ho en marxa, només fa falta un espai, un dia, unes hores. Tal vegada en un dia al mes seria més que suficient. De segur que, si es fiquen aquests pocs mitjans, s'incrementarà entre el veïnat la diversitat d'experiències, es protegirà la compra compulsiva de productes de consum i, a la vegada, es permetrà reflexionar sobre el sentit de l'economia, beneficiant al medi ambient i als sectors amb menys recursos.

Una activitat per donar una nova vida als objectes, per tal de practicar les 3R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar; un lloc on poder intercanviar, regalar, comprar i, si voleu, fins i tot vendre objectes de segona mà, un mercat obert a tothom que l'Ajuntament de Castelló podria organitzar de manera senzilla al recinte firal, i on per participar i exposar en una parada, només fóra necessària una inscripció via telemàtica a través d'un senzill formulari habilitat al web municipal amb antelació a la data de celebració del mercat.

Voleu dir que és tan difícil? Jo ho veig molt senzill, només cal portar una taula i ficar al damunt tot allò que no necessitem i que encara es puga fer servir, i emportar-nos del veí allò que ens puga fer falta... Veïns que penseu? I vostés equip de govern municipal com ho veuen? Només és una idea, però funciona!