La ciutat

La ciutat

dilluns, 11 de maig del 2020

Transparència versus oportunisme.


 Visc a Castelló, al raval de sant Fèlix i des de fa58 dies isc de casa el mínim possible. Jo, com la majoria dels meus veïns, vam creure, per allò que ens anaven dient de l'evolució de la pandèmia al nostre poble, que estaríem entre els elegits per "passar de fase" a partir de hui mateix, cosa que el ministeri de sanitat no ha autoritzat.

En l'àmbit personal "el no passar" de la fase 0 a la 1, no crec m'afecte massa, no he d'obrir cap local comercial, no tinc urgència en assistir a cap museu ni terrassa, puc fer-me el vermut o la cervesa a casa i no necessite cap instal·lació esportiva, tampoc m'és urgent acudir a la biblioteca o, de moment, he hagut de passar el tràngol d'assistir a cap vetlatori. Tal vegada allò que més m'ha dolgut ha estat el no poder visitar o ser visitat per l'altra part de la família o els amics més propers, però tot i això, crec és un mal menor i passatger.

Però malgrat que aquesta situació personal quan el passat divendres vaig assabentar-me que el meu poble no estava entre els elegits per donar hui dilluns un primer pas, un avançament cap a una normalitat, vaig sentir-me prou decebut. No puc criticar ningú, no he vist cap irresponsabilitat greu des del meu balcó en aquests dies de confinament, més encara he vist comportaments exemplars de xiquets al costat de la gent gran, de manera que no arribava a comprendre i sobretot entendre com justificar aquest "no avançar".

Han passat tres dies i s'han alçat veus que, com jo, qüestionant-nos la decisió amb objectivitat i sense la urgència que pot donar la necessitat de fer front a situacions econòmiques difícils, encara no entenem el perquè d'aquella decisió.

Una decisió, per alguns entre els quals m'incloc, conformista, no criticada i acceptada, però això no vol dir que "les tinga totes amb mi", i que tinga confiança cega amb "el comité d'experts", aquelles persones que decideixen qui i com han de promocionar de fase. I és que al fet de no saber-se qui són, unit a si els criteris seguits per les seues propostes són només objectius o no,  i si ho són, l'explicació que d'aquells s'ha donat , se'ns ha fet arribar de manera molt malament.

Si una cosa calia tenir clara des de l'inici del nostre confinament, era que els experts, els sabuts, havien de ser transparents i la transparència convertir-se en l'indicador fonamental de la versemblança  i equitat del govern.

La ciutadania i la societat demanem cada vegada més informació sobre les diferents decisions que es prenen. La millor defensa contra el patogen és una informació clara, exacta, severa i objectiva i, malauradament, sense acusar ningú, però crec no s'ha dut a bon termini. El mateix govern autonòmic, molest per la poca claredat dels criteris del govern espanyol, expressa el seu rebuig, malestar i indignació. En definitiva, en aquest procés ha mancat transparència.

I la manca de transparència que el govern sembla haver tingut amb la nostra Comunitat es tradueix en oportunisme per als partits de l'oposició, ja que aquella situació "no esperada" és motiu més que suficient per a pensar que les circumstàncies del moment són més que afavoridores per "fer mal", allunyant-se dels principis ideològics o del pla programat per cadascun dels diferents partits siga a nivell autonòmic o municipal, així des del PP, Ciutadans i Vox, parlen directament de mentir, d'ocultar informació, de manca de rigor, d'improvisació..., i és que com diu l'expressió popular, "els ho han ficat a ous", massa fàcil...

Si volem acabar amb l'oportunisme, només cal ser transparents, i no és prou limitar-se a dir que són les circumstàncies i la prudència les que han obligat a mantenir a Castelló en la fase 0, cal anar més lluny i insistir en la necessitat de conéixer de manera clara, concisa i comprensible per totes i tots, els criteris sanitaris exigits, per a una vegada coneguts, aconseguir-los com més ràpidament millor, i així,  retornar la ciutat a l'activitat social i econòmica que mai hauríem d'haver perdut.

No es tracta de cap carrera, però si tots partim del mateix punt, tots hem de tenir les mateixes regles, drets i obligacions. La transparència en les actuacions farà un govern més fort, una oposició menys oportunista i uns veïns més contents. Tan difícil és?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada