En l'àmbit personal "el no passar" de la fase 0 a la 1, no crec
m'afecte massa, no he d'obrir cap local comercial, no tinc urgència en assistir
a cap museu ni terrassa, puc fer-me el vermut o la cervesa a casa i no
necessite cap instal·lació esportiva, tampoc m'és urgent acudir a la biblioteca
o, de moment, he hagut de passar el tràngol d'assistir a cap vetlatori. Tal
vegada allò que més m'ha dolgut ha estat el no poder visitar o ser visitat per
l'altra part de la família o els amics més propers, però tot i això, crec és un
mal menor i passatger.
Però malgrat que aquesta situació personal quan el passat divendres vaig
assabentar-me que el meu poble no estava entre els elegits per donar hui
dilluns un primer pas, un avançament cap a una normalitat, vaig sentir-me prou
decebut. No puc criticar ningú, no he vist cap irresponsabilitat greu des del
meu balcó en aquests dies de confinament, més encara he vist comportaments
exemplars de xiquets al costat de la gent gran, de manera que no arribava a
comprendre i sobretot entendre com justificar aquest "no avançar".
Han passat tres dies i s'han alçat veus que, com jo, qüestionant-nos la
decisió amb objectivitat i sense la urgència que pot donar la necessitat de fer
front a situacions econòmiques difícils, encara no entenem el perquè d'aquella
decisió.
Una decisió, per alguns entre els quals m'incloc, conformista, no criticada
i acceptada, però això no vol dir que "les tinga totes amb mi", i que
tinga confiança cega amb "el comité d'experts", aquelles persones que
decideixen qui i com han de promocionar de fase. I és que al fet de no saber-se
qui són, unit a si els criteris seguits per les seues propostes són només
objectius o no, i si ho són,
l'explicació que d'aquells s'ha donat , se'ns ha fet arribar de manera molt
malament.
Si una cosa calia tenir clara des de l'inici del nostre confinament, era
que els experts, els sabuts, havien de ser transparents i la transparència
convertir-se en l'indicador fonamental de la versemblança i equitat del govern.
La ciutadania i la societat demanem cada vegada més informació sobre les
diferents decisions que es prenen. La millor defensa contra el patogen és una
informació clara, exacta, severa i objectiva i, malauradament, sense acusar
ningú, però crec no s'ha dut a bon termini. El mateix govern autonòmic, molest
per la poca claredat dels criteris del govern espanyol, expressa el seu rebuig,
malestar i indignació. En definitiva, en aquest procés ha mancat transparència.
I la manca de transparència que el govern sembla haver tingut amb la nostra
Comunitat es tradueix en oportunisme per als partits de l'oposició, ja que
aquella situació "no esperada" és motiu més que suficient per a
pensar que les circumstàncies del moment són més que afavoridores per "fer
mal", allunyant-se dels principis ideològics o del pla programat per
cadascun dels diferents partits siga a nivell autonòmic o municipal, així des
del PP, Ciutadans i Vox, parlen directament de mentir, d'ocultar informació, de
manca de rigor, d'improvisació..., i és que com diu l'expressió popular,
"els ho han ficat a ous", massa fàcil...
Si volem acabar amb l'oportunisme, només cal ser transparents, i no és prou
limitar-se a dir que són les circumstàncies i la prudència les que han obligat
a mantenir a Castelló en la fase 0, cal anar més lluny i insistir en la
necessitat de conéixer de manera clara, concisa i comprensible per totes i
tots, els criteris sanitaris exigits, per a una vegada coneguts, aconseguir-los
com més ràpidament millor, i així,
retornar la ciutat a l'activitat social i econòmica que mai hauríem
d'haver perdut.
No es tracta de cap carrera, però si tots partim del mateix punt, tots hem
de tenir les mateixes regles, drets i obligacions. La transparència en les
actuacions farà un govern més fort, una oposició menys oportunista i uns veïns
més contents. Tan difícil és?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada