Alguns pobles de Castelló de
manera directa o més indirectament han tingut relació o referència a diferents
comtats. Així la història ens recorda que des del comtat de Castelló fins al de
Montanejos, passant pels comtes d'Aranda, d'Arizo, de Pestagua, Almenara o
Cirat, diferents famílies nobles han deixat la seua petjada a les terres i
pobles al llarg i ample de la província.
I si hui parle dels comtes,
d'aquells títols nobiliaris inferiors al del marqués i superior al de baró, és
perquè acabe d'assabentar-me que el passat dissabte, va morir a la ciutat de
València, el senyor Alfonso Merchante i Martínez de Pisón, comte de Cirat,
responsable d'una de les majors donacions recents al fons documental de l'Arxiu
Provincial de Castelló. Un llegat que inclou documents des de l'any 1200 fins
als nostres dies, que van des de protocols reals, plànols de fortificacions,
censos de població, registres nobiliaris, fins a concessions de propietat o
hipoteques. Un patrimoni que els experts qualifiquen de "un veritable
tresor no només per conéixer el passat de Cirat, sinó la història
d'Espanya" material que podem trobar totalment digitalitzat i disponible
al web del servei de L'ARXIU DE LA DIPUTACIÓ.
Reconec que desconeixia que
Cirat, població de l'Alt Millars, de poc més de 250 habitants, tinguera
"un comte" i més encara que aquell hagués fet fa ja un temps no només
unes donacions patrimonials a la Diputació, sinó que a més a més, mantinguera
encara vincles directes amb l'economia provincial dedicant-se professionalment
al comerç del moble i, des del moment de la seua jubilació passant a ser
empresari hoteler.
I és que com el senyor comte
afirmava en una entrevista concedida al diari digital VINARÓS-NEWS, ara fa
quasi 10 anys, "la noblesa no tenim sang blava, és vermella com tots, no
cobrem un sou, encara que molts ho creguen, alguns som comtes però no vivim del
conte, tenim la nostra ocupació".
Front aquest descobriment de
l'existència "real" de noblesa al territori castellonenc, em ve a la
ment la qüestió: Què haurà estat dels altres comtes provincials? Quina haurà
estat la seua història? I com a record i homenatge al senyor Merchante i
Matínez de Pisón, busque, rebusque, descobrisc i us conte...
En el cas de la ciutat de
Castelló, recordem que el 10 de març de 1368 Pere IV el Cerimoniós va crear el
títol de Comte de la Plana per al seu fill Martí. Aquest comtat comprenia les
viles de Castelló, Vila-real, la Vall d'Uixó i Nules. Els governants
castellonencs no van estar-hi massa d'acord amb la decisió presa pel rei i quan
el representant d'En Martí, el seu propi germà, l'infant Joan, duc de Girona,
va arribar a la ciutat, diuen les cròniques que va ser rebut a cops de pedra,
havent-se de refugiar a Borriana, on prepara el càstig per als rebels. Per ò
per sorpresa de tots, no va passar res, ja que a l'abril del mateix any el rei
ordena absoldre a la vila de Castelló per la resistència feta. Pocs mesos
després, el rei li dóna a l'infant don Joan les viles de Castelló i Vila-real .
El senyoriu serà curt, de 3 mesos exactament (juliol-octubre 1368), ja Joan,
renuncia a aquesta donació. Amb aquest rebuig es dóna per finalitzada l'etapa
de senyorius castellonencs.
D'altra banda sabem que des
de finals del segle XIV i pertanyent a l'estament de "ciutadans" hi
ha una família preeminent a la ciutat, els Feliu, amb un ample patrimoni moble
i immoble, i que al segle XIX, Maria de la Concepció Miquel i Fellu, va
casar-se amb Joaquín Rodríguez de Valcárcel i Castillo, que heretava de la seua
mare el títol de tercer comte de Pestagua, títol concedit pel rei Carles III al
seu avi, el señor Andrés de Madariaga, originaris d'Auzuola al País Basc. En
l'actualitat, i des de 1976 és el senyor Fernando Luis Nuñez-Robres y Escrivá
de Romaní, el seté comte, tot i que la relació amb la ciutat, sembla que fa
anys que va desaparèixer.
També és família molt
recordada "els Aranda", sobretot al poble de l'Alcora. El comtat
d'Aranda és títol nobiliari aragonés i el seu nom fa referència al municipi
d'Aranda de Moncayo a la província de Saragossa. El Primer titular del Comtat
va ser en Lope Ximénez d'Urrea i Centellas, per concessió de Ferran II d'Aragó,
el 1.508. Buenaventura Pedro de Alcántara Ximénez de Urrea i Abarca de Bolea va
ser el IX Comte i senyor de la tinença
de l'Alcalatén, fundador de la reial fàbrica de loza i, el seu fill Pedro Pablo
Abarca de Bolea i Bermúdez de Castro impulsor de la porcellana, En l'actualitat
i des del 2013, Alfonso Martínez de Irujo i Fitz-James Stuart és el XVIII
comte. Tampoc manté relació propera amb l'Alcora, ja que la fàbrica fa anys és
història del poble.
Podríem allargar-nos parlant
d'En Pedro Ximenez de Vallterra, comte de Montanejos i del seu palau i torre
que encara hui es conserva, o dels comtes d'Almenara, títol creat al segle XVI
per Alfons V d'Aragó i que en l'actualitat i des del 2008 ostenta el senyor
Antonio Mariá de Orbe i Murua, XXV titular, o de la relació amb Mascarell dels
comtes de Cervelló..., però seria allargar-se massa...Històries de la història,
del meu estimat Castelló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada