Són moltes les necessitats
reals que tots tenim, començant per les fisiològiques (menjar, beure,
respirar...), passant per les de seguretat i protecció (salut, educació, cura
de béns...) fins a arribar a les socials (amistat, acceptació...) i d'estima
(confiança, atenció...).Però en una societat
avançada, per damunt d'aquelles, les bàsiques, és troba la necessitat de ser,
d'autorealitzar-se. És la necessitat més elevada de l'ésser humà, la que dóna
sentit vàlid a la vida i pot assolir-se per mitjà del desenvolupament potencial
d'algunes activitats, variades segons la
personalitat de cadascú.
Així, l'autorealització,
allò que també anomenem donar sentit a la vida, per alguns vindrà a través de
l'esport (guanyar un campionat, batre una marca...) per a altres serà formar
una família o, tal vegada, adquirir una ampla i variada cultura (artística,
literària, teatral, cinematogràfica...) I és en la vida quotidiana,
en el dia a dia, en l'espai immediat, quan les persones a més a més de construir
el nostre sentit vital, busquem satisfer el nostre sentit cultural, sobretot
amb l'aprofitament d'allò que anomenem genèricament "temps lliure".
Els mateixos governs
nacionals, autonòmics, provincials o locals, les entitats públiques i/o
privades, ens ofereixen al llarg de tot l'any múltiples i variats projectes per
"enriquir-nos culturalment. És important tenir ciutadans formats
culturalment, i a la vegada també ho és disposar d'una ampla i variada oferta
cultural que ens permeta fer una tria d'acord amb els nostres gustos i
preferències.
En l'àmbit local la
Diputació provincial centralitza al "Centre Cultural de les Aules"
una programació anual d'exposicions, concerts, recitals o teatre; l'Ajuntament
ens ofereix, a banda d'una variada agenda mensual cultural local, diferents
cicles d'exposicions, música, teatre, així com fires literàries, el MUCC,
xarrades al Menador, rutes culturals o activitats al planetari; també la
Universitat Jaume I mitjançant el Paranimf, un equipament cultural amb vocació
de servei públic, ofereix a la ciutadania de Castelló una programació estable i
periòdica d'exposicions, música, cinema i arts escèniques durant l'any
acadèmic. Si li afegim la programació d'entitats privades, llibreries,
societats, clubs, espais de música i dansa... podem afirmar sense por a
equivocar-nos que Castelló "és i consumeix cultura".
Però totes les activitats
culturals de les diferents entitats, a les que estàvem acostumats, des de fa ja
dos mesos, i per necessitat sanitària, van haver de penjar els cartells de
cancel·lació de propostes i tancament de portes.
Des de mitjans del mes de
març que els concerts estan suspesos i les llibreries tancades, igual que els
teatres, auditoris i altres espais creatius. No obstant això, el confinament a
què els veïns ens veiem sotmesos, no s'entén sense cultura.
La societat castellonenca
s'ha aferrat a la cultura en tots els seus vessants i s'ha reinventat. Primer
van ser les mateixes xarxes socials les que van omplir-se de manera espontània
de concerts i audicions d'artistes locals que van compartir i fer-nos més
agradables els dies a casa; després va afegir-se la diputació amb l'obertura i
possibilitat de descàrrega gratuïta de bona part del fons del catàleg digital
de publicacions, també l'ajuntament amb el MUCC i el Planetari van obrir-se amb activitats
divulgatives per a totes les edats, i la universitat va reduir el preu de venda
dels llibres electrònics... Accions encaminades a aconseguir que el consum de
cultura, ara per necessitat a casa, no baixara, no es ressentira.
En les diferents fases de
l'eixida i el retorn a la vida social, la cultura s'incorpora de forma
progressiva en totes les fases, des de la inicial obertura de llibreries i
arxius de la fase 0, fins a la normalització als teatres, auditoris, sales de
conferències i espectacles culturals. Comença allò que hom anomena "la
llum al final del túnel".
Un túnel que pot ser més o
menys llarg i amb l'esperança "que tot torne a la normalitat"
prompte, s'anuncien noves fórmules de consum cultural a casa, cas de la
Universitat que, a partir de hui mateixa, posa en marxa el projecte
"Paranimf en parèntesi", un cicle de música, dansa, teatre, titelles,
circ o monòlegs en forma de càpsules escèniques i peces breus d'autors propers,
locals, o la diputació que ha afegit el projecte "cortometrando",
emissió els dissabtes a les 19 hores de diferents curtmetratges, obrint-nos
l'oportunitat de viatjar al llarg de la província, ja que tots els curts han
estat filmats en emplaçaments reals i naturals de Castelló.
El pla de xoc està en marxa,
esperem poder arribar aviat a la darrera fase del desconfinament i recuperar la
normalitat cultural a Castelló, les múltiples activitats i l'ampla programació;
mentre aquell dia arriba, seguim consumint cultura, no és tan difícil!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada