Una foca a Castelló.

 Els anys 60 del segle passat van ser una etapa de gran creixement a Castelló. La població es va multiplicar per dos; el Grau no va ser una excepció i també va créixer amb l'impuls de la pesca i de l'establiment d'indústries fins llavors inèdites en la història econòmica de la ciutat.

Als grans dipòsits d'emmagatzematge de productes petroliers aixecats a la fi de la dècada dels anys 20  per la Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A, la CAMPSA, va afegir-se l'any 1965 la planta de fertilitzants, que una altra companyia, Fertiberia va posar en marxa al nord, a les espatlles dels dipòsits benziners.

I només dos anys després, el 1967 entrava en funcionament, esta vegada al Serrallo, una altra gran indústria, la refineria de la multinacional nord-americana ESSO amb gran infraestructura i capacitat de tractament.

És de sobra conegut que la principal matèria prima amb que treballa una refineria és el petroli. Aquest i des del primer moment és transportat des dels països productors fins a la refineria en vaixells especialitzats que, per les seues grans dimensions, no poden entrar al port, per la qual cosa es construeix en mar obert i enfront de la mateixa planta, una illa flotant artificial, on s'amarren els vaixells per efectuar la descarrega, mitjançant una canonada submarina que connecta amb els dipòsits que l'empresa té a les seues instal·lacions a tocar de la línia de costa.

Una plataforma de descàrrega de productes que ara, després de més de 50 anys de servei, i des de l'any 2013 en què van posar-se en marxa els nous atracadors de la dàrsena sud del port, ha quedat pràcticament en desús i que, tal vegada, podria tenir els seus dies comptats, podria desmuntar-se aquest mateix 2020, quan sembla finalitza la concessió.

Una illa que hui és la coprotagonista del nostre comentari, ja que tot just hui fa 50 anys, d'un fet extraordinari per l'inusual que va tenir lloc en aquell indret i del que ningú fins ara ha sabut donar una explicació convincent.

Ho publicava "el Mediterraneo" del divendres 15 de maig de 1970 a la capçalera de la tercera pàgina amb un gros titular: "Ha aparecido una foca en aguas de la isleta de la Refineria Esso". I és que en relació amb l'arribada d'un d'aquells vaixells-tanc, feia uns dies que els treballadors de la plataforma anaven notant alguns moviments estranys en les aigües d'aquella zona, fins que van veure aparèixer amb sorpresa i juganera una gran foca.

A la vegada que l'animal va despertar una gran curiositat, van començar les especulacions per descobrir com aquell marí carnívor, propi de l'àrtic, havia arribat a les aigües del nostre Grau.

Continua la crònica dient que la foca, aliena a tot això,  "sembla que estiga còmoda en les aigües de l'illot, pujant amb freqüència a una de les grans boies per submergir-se al mar quan contempla l'arribada dels vaixells i embarcacions auxiliars que per allí es mouen".

Les foques tot i ser animals migratoris generalment ho fan en grup i en latituds més altes, per tant quasi impossible veure-les a la Mediterrània. No he pogut saber res més de la foca, ni el seu origen, ni com va arribar a l'illa, ni l'espècie, ni si va ser capturada, si de la mateixa manera en què va aparèixer també va desaparèixer, o si va adaptar-se a la zona costanera del Grau i finalment va morir de vella...

He llegit en algun lloc que al començament de segle XX hi havia una espècie que habitava el mediterrani, "el vell marí", o foca monjo, frare o caputxina,  però va ser expulsada del litoral més pla, i que els dos darrers exemplars que van veure's van ser a Mallorca l'any 1958...

Pensava que les foques devien tenir problemes per termoregular la temperatura del seu cos en climes càlids, a causa del greix i els pèls, però sembla que en aquest cas no va ser així, o sí. De totes maneres quan us acosteu al Serrallo fixeu-vos bé no fos cas que una foca uns salude des del fons i vosaltres no la vegeu...