Bona informació: la vida es fa història.

 Els mitjans de comunicació són entitats que tenen com a finalitat transmetre missatges adreçats al gran públic; en l'actualitat a més a més de la premsa, que és el mitjà més tradicional i conegut, ja siga a través de diaris, setmanaris o revistes, la ràdio i la televisió d'una banda i internet per l'altra, són els més habituals a qualsevol país desenvolupat.

Als periodistes, els professionals que tradicionalment treballen en aquests mitjans, amb el ps dels anys han anat afegint-se altres, entre ells els anomenats genèricament comunicadors socials, graduats en comunicació audiovisual, encarregats de transmetre'ns informació a través de qualsevol mena de mitjà de comunicació massiva.

Els títols professionals abans esmentats, tot i que habiliten per a desenvolupar una activitat, res tenen a veure amb l'autèntica capacitació; el periodisme i la comunicació social, com ocorre en altres professions, es porten a l'ànima i cap títol universitari et pot inculcar aquesta vocació.

Aquesta situació pot, a vegades, donar peu a pensar que qualsevol persona pot exercir lliurement l'activitat periodística però no, no ha de ser així, l'essència d'un periodista és comunicar informació, i això malgrat que pot fer-ho qualsevol persona, res té a veure amb la veritable tasca periodística, que transcendeix la simple difusió i es completa, i pren tot el seu sentit, amb la tasca professional de buscar informació, i abans de difondre-la, verificar, comprovar i jerarquitzar allò que va a dir.

I vet per on, un nou esdeveniment, la crisi del coronavirus, ha provocat canvis a l'hora d'informar; ara més que mai és necessari que la informació transmesa siga accessible, útil i veraç. Així, el periodisme i la bona informació s'han destapat com a essencials durant la crisi i, els treballadors als mitjans de comunicació, han mudat a  comunicadors socials, adquirnt, a la vegada que periodistes, essència de sociòlegs, filòsofs i lletrats, per aconseguir una funció social més ampla, mitjançant l'ús de fonts, llenguatge i enfocaments globals i contrastats del fenomen i amb el compromís de combatre el sensacionalisme ,fet que en molts casos, els ha portat a augmentar en molts seguidors, lectors o oients principalment,  la confiança.

Tal vegada per incidir encara més en què aquest ha de ser el missatge actual dels comunicadors del segle XXI, el Papa Francesc, ha proposat per a hui 24 de maig, dia que se celebra la 54 Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, el lema: "Perquè pugues explicar i gravar en la memòria i pugues contar-ho als teus fills (cf. Ex 10,2), La vida es fa història".

El Papa enmig de la confusió de les veus i dels missatges que ens envolten, recorda que cal una narració humana, que ens parle de nosaltres i de la bellesa que posseïm, de la veritat i la realitat del dia a dia, que sàpiga mirar al món i als esdeveniments amb tendresa; que compte que som part d'un teixit viu; que revele l'entreteixit dels fils amb els quals estem units uns amb els altres...

Amb un prec especial pels comunicadors com a garants d'esperança davant la Covid-19, que a la vegada que narren sense sensacionalismes el drama mortal d'aquesta pandèmia, destaquen també els exemples esperançadors de lliurament i solidaritat que es donen en abundància en la nostra societat, oferint un servei essencial per a una societat que estima la llibertat i la veritat.

No tot el que es publica o transmet per xarxes socials és real, són moltes les desinformacions sobre el virus que busquen crear encara més por o busquen aprofitar-se de la situació d'alarma. Les notícies falses disparen la paranoia, és també responsabilitat nostra compartir informació verídica i fidedigna.

Tot relat i tota comunicació sempre naix del contacte amb l'altre i, ara, quan després de més de 70 dies d'aïllament, sembla que estem recuperant en part aquests contactes, hem de contribuir tots i totes, els comunicadors professionals els primers, i la resta de ciutadans a continuació,  en aportar claredat a través de l'objectivitat i la imparcialitat, enfront de la foscor de tantes falses notícies malintencionades, rumors sense fonament  que, de vegades "rebotem" i difonem fent més mal que bé.