Dia històric.

Ahir, 22 de maig a més a més de ser el cent quaranta-tresé dia de l'any en ser aquest un any de traspàs, va ser també Santa Rita i Santa Quitèria, patrones respectivament dels funcionaris municipals i de la veïna localitat d'Almassora.

Però també ahir va ser un dia històric per la nostra ciutat, amb la celebració d'un esdeveniment extraordinari, l'exposició de la imatge del Crist del Sant Sepulcre ajaguda al seu llit processional, amb l'obertura de la capella després de dos mesos de confinament per la Covid-19.

Una solemne i històrica cerimònia, que es realitza de manera tradicional cada Setmana Santa, la d'extraure de l'urna la secular imatge per part de les clavariesses i clavaris i ser dipositada sobre el llit processional amb el que surt al carrer, amb un protocol i litúrgia que, ahir va canviar, doncs el Crist no va ser processonat, restant al cadafal sota la cúpula octogonal de la capella, de manera que els fidels van poder visitar-la i pregar pel ràpid lliurament de la ciutat d'aquesta pandèmia que ens té a tots trasbalsats.

Una veneració extraordinària del Crist del Sant Sepulcre, que sense poder ser tocat ni besat per cap persona, es repetirà cada dimarts i divendres entre les 18:30 i les 20:30 hores, mentre dure l'estat d'alarma, com a resposta a les nombroses peticions de castellonencs desitjosos de pregar davant la imatge, actualitzant a més, la secular tradició de fer processó de rogatives amb la mateixa imatge quan la ciutat ha patit de manera especial algun tipus d'epidèmia, sequera o contesa bèl·lica.

Una veneració extraordinària tant pel que respecta al sentit religiós com cultural del nostre poble. I és que durant segles, la imatge del Crist Jacent de la Confraria de la Sang ha despertat una devoció religiosa que en alguns períodes de la seua història no ha tingut parangó a la ciutat, una imatge que a través de la contemplació, religosa o profana, els castellonencs i veïns d'altres pobles propers han invocat i agraït al cel en moltes ocasions la pau, la salut i la prosperitat per a aquestes terres.

Afegeix un títol

Una talla de fusta de noguera d'autor desconegut de finals del segle XVI o inicis del XVII, que a partir del segle XVIII quan el poder religiós promou diferents rogatives en pro de la salut pública (plagues o epidèmies) o per problemes relacionats amb la natura, és traslladada en diferents ocasions, des de la seua capella, majoriràriament fins a l'església parroquial de Santa Maria.

Només al segle XVIII podem comprovar que els trasllats foren 21. Huit per demanar cessaren les pluges i les inundacions, els anys 1710, 1716, 1766, 1776, 1783, 1793,1796 i 1799; huit més pel cas contrari, per sequera, els anys 1726, 1730, 1749, 1770, 1771, 1776, 1793 i 1798; en una ocasió per terratrémol, l'any 1748; dues per plaga de saltamartí 1714 i 1756 i dues més per acció de gràcies pel cessament de malalties, 1730 i 1751.

La història també ens recorda que al segle XIX el 3 d'abril de 1804 torna a ser traslladat, per intercedir davant la terrible epidèmia que afligia el regne, el 1816 per sequera, des del 1832 al 1835 roman la imatge a l'església Major a causa del còlera que regnava al poble, el 1878 torna a exposar-se el Crist a la veneració dels fidels a causa de la sequera, en aquesta ocasió a l'església de Sant Agustí, per trobar-se en obres la Major...

En aquestes i altres ocasions el Crist de la Sang ha estat motiu d'agraïment pels fidels de Castelló, pel seu empar i protecció en temps difícils. Rogatives que comptaven, a més a més del trasllat en processó pels principals carrers de la ciutat, en ocasions amb festes solemnes, amb misses, sermons i Te-Deums, amb assistència de tots els gremis amb els seus estendards, les comunitats religioses del poble, el clergat local, preste i bisbe, l'ajuntament en ple i en algunes ocasions, fins i tot, una companyia de soldats de cavalleria.

Tot i això, ara feia molts anys, en què la sagrada imatge no era motiu de rogativa o pregària especial fora dels oficis tradicionals de la Setmana Santa. Ara, sense processó ni trasllat, ni missa, ni sermons, però si com a element de pregària personal, els castellonencs podrem acostar-nos i, com ho van fer els nostres avantpassats en altres ocasions, recollir-nos davant la sagrada imatge.

Per mor d'un virus desconegut fins ara, serem partíceps i testimonis d'una nova data a la història del Sant Sepulcre, el maig del 2020,  temps en què al segle XXI i per primera vegada, s'exposa, de manera extraordinària, a la veneració la imatge del Crist del Sant Sepulcre de la capella del Toll.