Quedar-se quetet!

 És veritat que la modificació de la rutina habitual pot desembocar en una malaltia anomenada acatísia i que es caracteritza per símptomes d'atacs d'ansietat acompanyats de problemes d'inquietud i psicomotors; un trastorn que obliga a qui el pateix a la constant necessitat de moure's, seure's, parar-se o caminar. Però també és veritat que són pocs els casos que arriben a produir-se i, per tant, no pot considerar-se una malaltia comuna o de risc poblacional.

No deu de confondre's amb l'agitació o l'ansietat que responen a vivències de por, neguit o desassossec que poden incloure malestar, tensió o altres símptomes físics, experimentats davant un estímul o situació que es viu com amenaçant.

Davant la incerta situació del confinament que estem sofrint els castellonencs, supose seran molts els qui en algun moment o altre d'aquestes ja nou "rares setmanes" haurem pogut tenir algun moment d'ansietat, d'agitació o inquietud, però la cosa no haurà arribat a més i, a hores d'ara estarem "contents i pagats" en veure que amb una mica més de paciència "la cosa" eixirà molt bé.

No tinc dades però supose que malalts diagnosticats d'acatísia no hi haurà molts, i menys encara a Castelló, i per tant, és molt rar, tot i que no descartable, que algun veí o veïna en aquests darrers dos mesos i agreujada per la situació, haja desenvolupat la malaltia. En cas de ser així, també haurà estat mala sort.

Però si considerem que no serà mai significatiu el nombre de malalts acàtics, i per tant, no hi haurà a Castelló massa persones amb la necessitat urgent d'eixir, moure's i passar-se les hores al carrer, és del tot incomprensible i que demostra només una gran irresponsabilitat, allò que es desprén del balanç que, tot just el passat divendres, va fer la policia local de les actuacions pel coronavirus dutes a termini entre els dies 13 de març i 13 de maig.

Deixant a banda les denúncies interposades per l'incompliment de mesures de tancament de locals, que dit siga de passada no han estat massa i van produir-se els primers dies del decret d'alarma, el que crida i molt l'atenció és el nombre d'actuacions per incompliment de les restriccions de mobilitat de les persones.

Publica la nostra policia que en aquests 60 dies s'han interposat 1.100 denúncies per aquest tipus d'infracció, el que significa que si partim d'una idea general que de les 24 hores del dia, per mitjana en dediquem unes 6 a dormir, són 18 les restants que, en un dia normal, de no coronavirus, hauríem dedicat a diferents menesters, i ara, hem passat majoritàriament "tancats a casa".

Amb una senzilla multiplicació, 18 hores per 60 dies dóna un total de 1.080 hores. I si en 60 dies s'han imposat 1100 denúncies, la conclusió està més que clara, quasi una denúncia per hora, dia per altre entre 15 i 20 denúncies. No us sembla tota una barbaritat? A mi , si.

I si en confinament total primer i, en fase 0 després, amb un cert grau de mobilitat s'ha arribat a aquest grau d'irresponsabilitat i "meninfotisme", por em dóna el que pot arribar a passar a partir d'aquesta mateixa setmana, en què per allò d'avançar una mica amb el canvi de fase, alguns pensen que tot açò "ja s'ha acabat" i que el virus ja és història.

Així que, d'una banda, per tots vosaltres que açò llegiu, un recordatori, estem encara vivint una situació inesperada, i que quedar-se quetets, mantenir el confinament tot el que puguem, ha de continuar sent la millor manera per eixir de la situació, i d'altra, a la senyora alcaldessa i regidor de policia, s'apuntarien vostés un "bon tanto" si els diners recaptats amb aquestes 1.100 sancions, foren íntegrament dedicats a la compra de material bàsic per protecció contra el virus pels treballadors dels diferents serveis públics locals.

Gaudim de tot allò que se'ns permet en aquests moments, sense passar-nos-en i sense voler anar més lluny i més de pressa, també ara quedar-se quetets és una bona i responsable manera d'avançar. I gràcies als irresponsables per la seua aportació econòmica, són vostés idiotes!