Responsabilitat i coherència.

Dos conceptes que segurament, porten voleiant damunt dels nostres caps des que erem menuts. Ser responsable vol dir ser capaç de prendre decisions conscientment, dur a terme conductes que persegueixen millorar-se a un mateix i/o ajudar els altres. I el més important, ser responsable és acceptar les conseqüències dels nostres propis actes i de les mateixes decisions. Ser coherent és actuar d'acord amb els nostres principis i als valors, ser congruent entre el que penses, el que dius i el que fas.

Se suposa que a mesura que ens fem grans, que adquirim educació i cultura, formació en definitiva, augmenta la nostra responsabilitat i coherència, i que tots dos valors formen un tàndem inseparable en la vida personal i professional al qual s'afegeix un tercer, el del compromís, paraula que hui en dia no està de moda, concepte no entés com un sacrifici constant sinó des del goig que suposa poder-se comprometre's amb allò que un creu.

En el món de la política, malauradament, ni la responsabilitat ni la coherència són conceptes que es tinguen en excés, per això, davant de tanta irresponsabilitat i de tanta incoherència, quan trobem una persona honesta, treballadora i compromesa, que actua com pensa, decent en una paraula, la desconfiança i indignació que sovint ens desperta "la política", es muda a suport, implicació, naixent una sensació, una impressió nova, en creure que ho farà bé per la seua capacitat, no per la seua suposada ideologia.

En aquests dies difícils, els polítics del nostre país, manifesten en massa ocasions, davant la pandèmia, falta de decència i respecte, acabant sent protagonistes per les seues sorprenents "ficades de pota", que si tingueren com a finalitat distraure'ns del confinament, encara seria d'agrair; però no, no és així, ja que "llançada l'afirmació" i demostrada que és del tot incerta, en massa ocasions no hi ha rectificació. Irresponsabilitat en grau súmmum. També, és ben cert, que hi ha alguns, pocs, qui havent de fer front a situacions difícils, mantenen la seua responsabilitat davant la societat i actuen en coherència ficant la lògica general i comunitària enfront dels interessos personals o partidistes.

Una mostra del que dic, d'una forma i l'altra manera de fer política, ho hem vist i viscut aquesta mateixa setmana en l'àmbit autonòmic., D'una banda el diputat autonòmic del PP per Castelló i president del partit a la nostra província, el senyor Miguel Barrachina, amb la finalitat d'atacar al Govern Valencià, va llançar una notícia falsa en un programa de televisió, afirmant que els hospitals de campanya, construïts per reforçar el sistema públic de salut durant la pandèmia de la COVID-19, compten amb "el típic orinal" en comptes de banys, TV-8  quan la realitat comprovada és, que disposen de banys, lavabos i dutxes per als pacients i el personal sanitari encara que, de moment, no haja estat necessària la seua utilització.

Uns quants dies després, ni el senyor Barrachina, ni tampoc la presidenta del PP a la Comunitat Valenciana, Isabel Bonig, han demanat disculpes per aquelles declaracions falses, fet que ve a corroborar que van fer-se amb l'única finalitat de generar un estat d'alarma i de crispació, en "una maniobra" del tot tendenciosa d'aprofitament, per desgastar a aquells que, amb encerts i també amb alguna errada, són humans, tracten de controlar la difícil situació. Inadequat exercici polític!

Però també hi ha, com dic, una altra manera de fer política en aquests mesos de confinament. El conseller d'Educació, el senyor Marzà, ha acudit, també aquesta setmana, al Parlament valencià a exposar les mesures dutes a terme per la seua conselleria durant aquests dos mesos de pandèmia i sotmetre's al control de l'oposició. Que les iniciatives del Govern tinguen la crítica de l'oposició és més que normal, res nou, però enfront de la nova faula, llançada des de l'oposició que en dates pròximes es vagen a retallar les plantilles docents, el Conseller va ser més que contundent: "Abans agafaria la motxilla i me n'aniria a casa meua".CORTS. Una altra manera d'entendre la responsabilitat i la coherència, posant cura, atenció i compromís en el que es fa i es decideix.

Lliçó d'ètica? No, simplement obligació moral, saber que és en tot moment el correcte i l'incorrecte, el bo i el dolent, sense pressions externes, política per a les persones, però no per a un.

Són aquests moments on no caben actituds partidistes, sinó de col·laboració en la solució dels problemes que vagen sorgint, que no són pocs, i encara que no haja d'haver-hi lleialtat absoluta de tots respecte de les decisions que prenguen aquells que ens governen, tots agrairem que es vaja sempre amb la veritat per davant, aquells que vulguen progressar a costa del virus i amb mentides i falsedats, per la seua falta de responsabilitat i coherència, no són mereixedors de ser els nostres representants, millor, aquests si, que se'n vagen a casa!