El numeret que dóna la taxa.

 El mot femení taxa, té diferents significats a la nostra llengua. Tant pot referir-se a una classe de tributs aplicables des de les administracions públiques com per exemple pels serveis urbanístics, per l'ocupació de la via pública o per l'expedició de documents, com a algun dels indicadors demogràfics, cas de natalitat, de mortalitat, de creixement natural o de migració, per citar les més conegudes.

En aquests mesos de confinament i en les darreres setmanes de la "desescalada" noves accepcions han vingut a ampliar el concepte. Així hem sentit parlar i en alguns casos fins i tot s'ha convertit en familiar, allò de taxa de mortalitat, de letalitat, de contagis, de transmissió, d'incidència o de reproducció del virus.

Sembla que aquesta darrera taxa, la de reproducció, coneguda en el món científic sanitari com a "RO", no és l'únic "numeret" que s'està tenint en compte a l'hora de disminuir les restriccions i passar de fase, avançant cap a la nova normalitat, però sí que és essencial a l'hora de prendre, per aquells que saben més, determinades decisions.

Aquest factor, aquella taxa, aquell índex de reproducció del virus, es coneix com a número de reproducció bàsic i ens dóna una mitjana de quantes persones pot contagiar un portador, malalt amb símptomes o sense.

Abans de l'adopció de les mesures de contenció, com confinaments o distanciament social, aquest coronavirus va arribar a aconseguir en Espanya una taxa de reproducció R>1, el que significava que la infecció s'estava propagant àmpliament entre la població. Cada malalt arribava a contagiar a més d'una persona.

La capacitat de virus per saltar de persona a persona va ser per primera vegada a Espanya, menor que 1, el 10 d'abril, quan ja portàvem quasi un més de confinament a totes les comunitats autònomes, i ara, més d'un mes després, se situa en una mitjana de 0,65 contagis per cada infectat, de manera que es considera que estem en un moment d'expansió controlada.

El valor menor que 1 d'aquesta taxa va fer que el confinament es relaxara i s'iniciaren "les fases". Part del País Valencià va passar a fase 1 el passat 11 de maig, i la resta el 18. Ara en aquest estat "d'eufòria" semblava que el Govern Autonòmic del senyor Puig i la Consellera Barceló, per allò de voler que tot el País avance, canvie de fase a la vegada, demanaria als experts del govern central l'avançament a la fase 2 es fera a partir del dilluns 25, en complir-se els primers 15 dies en què alguns pobles ja començaren amb la fase 1; però no, no serà així, no fos cas que ens tornàrem a emportar una desil·lusió com aquella del dia 11 en què tots esperàvem el pas de tot el país i només ho va aconseguir una xicoteta part.

A la vesprada d'ahir, va fer-se públic que la Generalitat Valenciana, no demanarà "per prudència", el pas a la fase 2 aquesta setmana vinent, justificant-ho, vet per on, "amb aquell numeret", amb la taxa o índex de reproducció.

Ens diuen que les dades són bones, que epidemiològicament anem bé, però "el RO", tot i mantenir-se sota l'1, pel motiu que siga, ha augmentat des del 0,66 en què es situava en els darrers dies, al 0,88 en l'actualitat.

I a mi em sembla bé, i que no fa falta acudir a cap "RO", que després de quasi 10 setmanes de constants sobresalts, cal anar recorrent el camí tranquil·lament, pausadament, sense presses, i no cal que ens justifiquem "en un numeret", que només cal responsabilitat, i adonar-nos que la taxa no ens ha de salvar, el que ens ha de fer eixir d'aquesta situació és el sentit comú i la col·laboració social, que el virus segueix sent molt contagiós i contra el qual no hi ha tractament ni vacuna. I que encara que a Castelló sembla que no passa res, han mort ja més de 200 persones, tot un drama.

Deixem de tenir pressa i de mirar als veïns murcians, andalusos o gallecs, i si van més de pressa o menys que nosaltres, i aprestem-nos en "fer bondat", tot arribarà i ho podrem contar.